Moltíssimes gràcies, Paco, per haver compartit amb nosaltres tots aquests darrers anys que has dedicat a l’educació dels nostres joves. El teu pas per aquest centre ha deixat una empremta inesborrable. Han estat anys intensos, difícils, durs, de moments bons i dolents i etapes en les quals sempre hem pogut comptar amb el teu ajut.
No t’agradava ser el centre d’atenció, ni que les persones que t’envoltaven estiguessin tenses, enfadades o se sentissin malament. La teva manera de ser era tot un exemple per tots nosaltres. Sempre evitaves les mirades negatives, mai potenciaves els conflictes i molt tensa havia de ser la situació per treure’t una expressió incorrecta. Que difícil era esborrar-te el somriure de la cara!!!
La teva empremta ha calat en el fons de tots nosaltres: companys, amics, alumnat i famílies. Crec que això reflecteix la teva professionalitat, la passió que senties envers l’educació dels nois i noies, sempre intentant treure el millor d’ells i d’elles.
Aquesta malaltia, dura, de ràpida evolució ha fet que marxessis molt abans del què hauríem pogut preveure. Avui tot just fa una setmana de la teva pèrdua. Una setmana que a tots plegats ens ha fet replantejar molts aspectes de la nostra vida. Amb tu hem perdut un gran bocí de nosaltres mateixos, un tros de nosaltres que t’acompanyarà allà on estiguis
Encara que totes les persones que et coneixíem sabíem què pensaves al respecte, si realment hi ha un “cel” de ben segur que ara mateix hi ets. Siguis on siguis segur que estaràs ben acollit.
Demà, a la Diada de Sant Jordi, et reservarem la teva rosa tal com hem fet els darrers anys que has passat en aquest Institut; fica-la dins d’un bon llibre i descansa.
See you later!!!
Comentaris recents