Per Marina Albreda, 2n ESO
Com tots sabem, la situació de la dona en alguns països del món musulmà, no és la mateixa que als països europeus. La societat on nosaltres vivim encara ha de fer un canvi, perquè segueixen havent-hi casos de maltractament envers la dona, però en certes interpretacions de l’Islam encara hi ha molts aspectes a modificar per aconseguir una igualtat de drets veritable.
Encara hi ha llocs on es priva a les dones de molts drets, com ara poder treure el permís de conduir, mantenir contacte visual amb els homes, sortir soles de casa sense cap acompanyant, mostrar el seu rostre pel carrer, exercir el dret a vot…, i així segueix la llista. Hi ha també discriminació pel que fa a les feines i als sous, els homes reben molt més salari que les dones. En general, sembla que es tracti les dones com si no tinguessin coneixement, no tenen dret a prendre decisions pròpies. Amb tot això no vull dir que a casa nostra tot sigui perfecte; no fa pas tants anys que es va autoritzar les dones a tenir un compte corrent propi, sense que cap home en tingués el control, per exemple.
Tot i això vull parlar sobre el matrimoni musulmà. Les dones no poden decidir amb qui, ni a quina edat es casen. En general, a Occident, suposem que el fet de casar-se és un acte que es fa quan portes temps sortint amb una i t’agrada tant fisicament, com els seus pensaments. El dret islàmic diu que el matrimoni no pot ser forçat. Però la realitat és que el contracte matrimonial es pacta entre el guardià de la núvia, generalment un familiar seu, que acostuma a ser el pare, i el nuvi. Encara que, en teoria, el matrimoni no pot ser forçat, si la dona és verge, el guardià pot obligar-la a contraure matrimoni en contra de la seva voluntat. Alguns costums entorn del matrimoni ens resulten si més no xocants, com la pràctica admesa de casar nenes a partir dels 9 anys, o el no poder sortir de l’habitació matrimonial durant una setmana després de la celebració del casament.
Tal com diu l’Alcorà, tant homes, com dones s’han de respectar entre ells. Tot i que admet que el marit pugui colpejar a la seva dona si sospita de la seva lleialtat però afirma que l’ha de castigar de forma lleugera. També està permès que els homes utilitzin el cos de les seves dones com una possessió i si l’home té desig de mantenir relacions sexuals, no hi pot haver discussió.
Segons Asma Lamrabet, metgessa i feminista del Marroc, es necessita una veritable i profunda visió reformista. No es tracta de reformar l’Alcorà com a text sagrat, sinó de reinterpretar i renovar la comprensió del text, d’acord amb els requisits de la realitat d’avui dia.
Comentaris recents