Per A. Bernacchia, E. Buisan, D. Peralvo i S. Zian, 1r BTX
Sempre que hi ha un examen ens posem nerviosos. Encara que haguem estudiat hores i hores. En el moment de demostrar el que sabem se’ns oblida absolutament tot. La por al fracàs s’instal·la en la nostra ment i evita que el nostre cervell recordi el que amb molta determinació hem estudiat.
La por és un sentiment complex que es pot enfocar de diverses maneres, ja sigui des d’un punt de vista biològic, social o psicològic. Des d’un punt biològic, la por actua de manera molt ràpida. Quan un esdeveniment ens genera por, aquesta informació passa al cervell per poder ser identificada. I un cop identificada, el nostre cos reacciona amb accions fisiològiques immediates. La societat, en canvi, té un altre punt de vista respecte la por. En aquesta, la por és utilitzada en col·lectiu per sotmetre a les persones i mantenir-les en un estat en què les accions i els criteris estiguin totalment limitats. Aquesta por col·lectiva fa que s’actui de manera condicionada per la societat i/o fa acceptar situacions per por de la reacció que hi hagi en aquesta. Els psicòlegs ho plantegen d’un punt de vista totalment diferent i fins i tot positiu.
La por és una de les emocions bàsiques de l’ésser humà i, per tant, aquesta compleix un paper fonamental en les nostres vides: la supervivència. La por actua per fer-nos reaccionar ràpidament davant de situacions perilloses, ja que quan la sentim ens retirem d’aquestes. Evidentment, depenent de l‘autoconcepte de “por” que té cada persona, se’n pot sentir més o menys. Ara bé, està la nostra vida determinada per les nostres pors?
A vegades, no tenim la valentia suficient per fer o dir alguna cosa. La por que sentim en aquestes situacions, moltes vegades, determina les nostres decisions i això fa que, al final, la nostra vida estigui condicionada per aquest sentiment.
Per una banda, al llarg de la nostra existència a tots ens han dit que ens hem de marcar uns objectius i que la vida es basa en anar completant-los. Molts de nosaltres, no obstant, a vegades ens proposem uns objectius i unes metes difícils d’aconseguir. Comencem a fer plans en el nostre cap, imaginant una vida perfecta, amb tot el que necessitem i volem, però en la majoria dels casos no arribem ni a la meitat dels nostres objectius; no per falta de ganes, sinó perquè ens espanta el que pot passar si ho intentem. Perquè s’entengui millor prenem com a exemple una persona a qui anomenarem Z. Aquesta persona es vol presentar al First, però per por a no aprovar, al final decideix no presentar-s’hi. Aquest és un clar exemple de com la por ha determinat una decisió important en la vida d’una persona. Enumerem els nostres objectius, però en descartem la meitat per por a no conseguir-los.
Per altra banda, les persones tendeixen a crear conseqüències irreals i amb tendències negatives a partir d’algunes situacions. A causa d’això, la gent acaba tenint por d’aquestes conseqüències abans que aquestes es facin reals. Per exemple, imaginem-nos que una persona se’n va a fer una entrevista de feina. Aquesta persona ,que anomenarem X, té molta por que no l’agafin perquè porta molt temps buscant feina i mai aconsegueix que el contractin. X fa l’entrevista i es pensa que ho ha fet molt malament i que no l’agafaran per la por que té a causa d’experiències prèvies. Quan acaba de parlar amb l’entrevistador, aquest li diu “ Ha estat un plaer, ja el trucarem.”. X interpreta aquesta frase de manera incorrecta; X es pensa que el “Ha estat un plaer” s’ha dit de manera irònica i amb to condescendent i que el “ja el trucarem” és una mentida.
A partir del que acabem d’exposar, podem determinar que la por sí que influeix de manera directa en les nostres vides. També hem pogut veure que, en la major part dels casos, la por que se sent, no és causada per un pensament racional i realista sinó que, més aviat, és la resposta imaginària a situacions que encara no han passat o és resultat de la nostra visió distorsionada de la realitat. Però si això realment és així, si la por només és una il·lusió poc encertada, per què la por no deixa d’estar present en la nostra vida?
Comentaris recents