Per Yaisa Feliz, 1r ESO
Tot va començar un dia normal com tots els altres. Vaig anar a l’aula d’acollida i tots vam llegir. Amb aquestes lectures tots vam avaluar-nos segons creiem que ho fèiem i que ho feien els altres per així triar qui aniria al XV concurs de lectura en veu alta. Després, a l’hora següent, hi vaig tornar i vaig veure un cartell on posava la puntuació obtinguda. Resulta que vaig quedar en primer lloc, vaig tenir 20,8 punts, l’Ilias 19,7 i en Lionel 19.
He de confessar que al principi no volia anar al concurs perquè em feia molta vergonya però la meva mare em va dir: “Tienes que ir porque es una oportunidad para ti donde puedes conocer gente y puedes socializar”. Amb aquestes paraules de la meva mare jo vaig anar pensant durant unes hores i vaig veure que tenia molta raó.
Al dia següent a l’institut li vaig dir a la Laura, la professora de l’aula d’acollida: “Ja m’ho he pensat i sí que vull anar al concurs”. Ella em va dir: “Molt bé, m’ha agradat molt que t’ho hagis pensat. Des d’ara has de començar a practicar”. Jo estava molt ansiosa, dins del meu cap deia “has de guanyar” i per això s’ha de practicar molt. Totes les tardes i nits practicava, sempre, sempre em llegia com a mínim dues pàgines o anava amb el dossier a tot arreu per poder practicar.
Quan va arribar el dia vam anar en metro cap al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on es celebrava el concurs. Una vegada havíem arribat, abans d’entrar, vam esmorzar. Després quan ja érem dins, el meus companys i jo ens vam asseure en unes cadires reservades per al nostre grup, tots estàvem bastant nerviosos. Per llegir ens anaven cridant i llavors ens deien el número de la pàgina que havíem de llegir. Quan vaig sentir el meu nom em vaig posar encara més nerviosa perquè vaig ser la primera del nostre grup que llegia. Darrera nostre van llegir tres grups més i després que tots els grups havien llegit, cridaven a cadascun dels grups per donar-nos un premi a tots els del grup, finalment deien el guanyador/a que aquest cop vaig ser jo.
Quan vaig escoltar el meu nom em vaig posar molt, molt contenta, em van felicitar i vam tornar cap a l’institut on també em van felicitar. Quan vaig arribar a casa meva i ho vaig explicar a la meva família, tots es van posar molt contents.
En el segon concurs al que vam anar, vam fer quasi el mateix però en un altre lloc. Aquest cop no vaig passar a la final. Però també va ser molt interessant perquè vam anar a un museu i vam veure alguns objectes i coses del passat.
La veritat és que aquests concursos em van agradar moltíssim, han estat de les millors experiències de la meva vida.
Comentaris recents