ESQIUST

NOM

ca Esquist

es Esquisto

en Schist

DESCRIPCIÓ

Els esquistos són roques metamòrfiques en què els constituents originals foren argiles o fangs. Es caracteritza per estructurar-se en fines làmines que es trenquen de manera irregular i en paral•lel Un esquist és una roca cristal•lina metamòrfica d’estructura fullada i que pot dividir-se al llarg de plans aproximadament paral•lels. En l’esquist els grans minerals poden veure’s a ull nu. La característica textura esquamosa de l’esquist ha donat lloc a l’adjectiu esquistós. Dins l’esquist hi predominen minerals com la mica, la clorita, el talc, l’hornblenda, grafit i altres. El quars es troba sovint en grans estirats cap a l’extrem. Per definició, l’esquist conté més d’un 50% de minerals plans i allargats, sovint finament intercalat amb quars i feldspat. Presenta laminació ondulada, i els cristalls, a diferència dels de la pissarra, són perceptibles a ull nu. Molts d’aquests minerals són de mica, cosa que proporciona a l’esquist una brillantor intensa. Quan la roca sedimentaria és sotmeia a molta calor i presió es transforma en Roca Metamorfiqua

FORMACIÓ

La majoria de l’esquist procedeix amb tota probabilitat d’argiles i fangs que han patit una sèrie de processos metamòrfics incloent la producció de pissarres i filites com a passos intermedis. Certs esquists procedeixen de roques ígnies de gra fi com basalts i tobas. La majoria dels esquistos són de mica, encara que també són freqüents els de grafit i clorita.

En la imatge es pot veure que a la primera tenim un esquist  i. A la imatge podem veure un esquist metamòrfic que esta format per llamines, el seu tacte es molt rogos.
La seva época geològica
És una roca mancat d’interès econòmic. El seu ús s’ha limitat a la seva utilització com a pedra de maçoneria en algunes zones rurals. Quan en ells s’han localitzat grans exemplars de minerals (granats, andalusita, distena, estaurolita, etc.) amb interès econòmic per a decoració o col•leccionisme, s’han explotat amb aquests fins.

LOCALITZACIÓ

Molts fonaments d’edificis construïts en els anys 1920 i 1930 a la zona de la ciutat de Nova York van usar esquists i pateixen aquest problema. Les parets de roca decoratives en cases de la zona també van usar un esquist anomenat «pedra de Yonkers» que ja no es troba. Aquest esquist era especialment dur i tenia un color bastant homogeni. També va ser utilitzat en l’art Egipc

La roca probé de l’Escola Superior d’Agricultura

https://ca.wikipedia.org/wiki/Esquist

https://www.ecured.cu/Roca_Esquisto

David Barriendos