Un projecte intergeneracional

Alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Juan Manuel Zafra comparteixen, a través de la música, experiències amb els avis i àvies de la Fundació Uszheimer

Bisila Escolar, Uxue Iraizoz i Marcela Cabrera

Barcelona

Concert de nadales amb els avis al Centre Cívic Vil·la-Florida

Fa quatre setmanes vam conèixer per primera vegada als avis i àvies de la Fundació Uszheimer, que ens van rebre amb molta il·lusió i alegria. Juntament amb ells i els professionals, hem pogut aprendre moltes coses sobre les malalties neurodegeneratives que abans no sabíem. El projecte que hem realitzat, que s’anomena APS (Aprenentatge i Servei), consisteix en realitzar un aprenentatge i alhora fer un servei que, en el nostre cas, estava dirigit als avis i àvies del Centre de Dia de la Fundació.

Aquest APS, que gira al voltant de la música, tenia com a objectiu preparar un concert de nadales populars. Juntament amb la Ruth, musicoterapèuta del centre, hem vist com la música reviu als avis i els fa més feliços.

Dr. Alcolea explicant-nos quines proves es fan per saber si tens Alzheimer.

L’Edurne, professional del centre de dia, va venir a la nostra aula a explicar-nos les principals característiques de les malalties neurodegeneratives i com treballaven amb els avis. També, amb l’ajuda del Dr. Alcolea, neuròleg de l’Hospital de Sant Pau, vam poder recopilar molta més informació sobre aquest tipus de malalties. A més, amb la Ruth, vam fer una sessió de musicoteràpia a l’aula que ens va ajudar a entendre per què la música és tan bona per les malalties neurodegeneratives.

Sessió de musicoteràpia a l’aula amb la Ruth

Un altre dia, van venir familiars a l’institut a explicar-nos com va ser per a ells la notícia de tenir un familiar amb Alzheimer. Ens van explicar com van començar a tenir sospites de que alguna cosa no anava bé, en el cas d’una de les àvies va ser perquè de sobte es desorientava o se li oblidaven les coses…

Això per a ells, els familiar va ser un cop dur ja que no s’ho esperaven i alguns encara no ho han superat o no ho volen acceptar.

Les visites al centre de dia van ser molt emotives. El primer dia estavem nerviosos, ja que no sabíem res d’ells ni ells de nosaltres, però al acollir-nos tan bé aquest nervis van marxar, deixant pas a una calurosa alegría. Els altres dies van ser més fluids i armoniosos. Això sí, ens feia vergonyeta començar a cantar tant als avis com a nosaltres, els alumnes. Cada trobada acabava amb un petit berenar i un ball agafats de les mans.

I el gran dia, el moment del concert, vam anar tots junts al Centre Cívic Vil·la Florida, o a la sala d’actes, vam cantar tots junts davant les famílies. I va sortir molt bé! Abans de marxar, vam donar les postals que havíem preparat anteriorment i les vàrem entregar a l’avi que corresponia. Va ser molt emocionant: quan els llegíem les postals es posaven a plorar de felicitat! Finament, amb l’ajuda de la psicòloga del centre, ens van llegir un felicitació que havien preparat per a tots nosaltres. Després d’un gran aplaudiment, vam acabar la tarda amb un berenar.

Han sigut unes setmanes on avis i alumnes hem pogut aprendre els uns dels altres. Potser ells no ens recordin, però nosaltres no els oblidarem mai i sempre tindran un lloc als nostres cors.