Per C. Gomis, N. Liendo, C. Manzanares, P. Medina, 1r BTX
“Què fa un ocell llegint?… Intentar aprendre com sortir de la gàbia”. Això és una gran paradoxa que posa de manifest la principal diferència entre l’ésser humà i la resta d’animals: la capacitat de raonar. La capacitat de raonar ens dóna eines per poder adaptar tot allò que aprenem llegint, a qualsevol situació. Per això, podem dir que un ocell mai sortirà de la gàbia llegint un llibre, en canvi l’ésser humà pot ser capaç de fer-ho i aconseguir la seva llibertat.
L’ésser humà al llarg de la història ha anat evolucionant i interactuant de diferents maneres amb el seu entorn, però sempre ha estat condicionat pel seu passat utilitzant la memòria, instints i prejudicis creats per la societat que l’envoltava. Tots aquests factors han fet que mai hagi tastat la “completa llibertat”. És a dir, que a causa de tots aquests estigmes socials (com el rebuig a col·lectius vulnerables o l’educació sexual íntegra) i adoctrinaments, ens hem tornat éssers presoners de les nostres pròpies cadenes. Per tant, encara que haguem evolucionat, l’aprenentatge que hem rebut realment ens dóna llibertat?
Pensem que segons el tipus d’aprenentatge inculcat a través de la cultura, el temps i les nostres construccions mentals tindrem un tipus de llibertat o una altra, i que únicament, nosaltres mateixos serem capaços de saber com sentir-nos lliures.
En primer lloc, la societat d’avui dia està regida per una educació comuna i pràcticament igual arreu del món, però no sempre ha estat així. Aquesta, la societat, sempre s’ha vist afectada pels diferents conflictes que han succeït al nostre entorn i per una formació que sempre ha tingut un punt d’adoctrinament. Un clar exemple d’això es produeix a la 2a Guerra Mundial on el bàndol alemany ensenyava als nens que els jueus eren els culpables que haguessin perdut una guerra i que, per tant, se’ls havia de repudiar i tractar com a persones sense drets. Tot aquest aprenentatge que rebien, convertit en ideologia, no els donava llibertat, ja que se’ls inculcava la manera de pensar i actuar i, per tant, no podien desenvolupar un pensament crític i aturar aquells comportaments, que no únicament abolien la seva llibertat, sinó que també la treien als jueus. Així que l’aprenentatge no sempre ha donat, ni dóna llibertat.
En segon lloc, segons Karl Marx, un gran filòsof alemany d’origen jueu del s. XIX,” l’home és el ser suprem per l’home” . Amb aquesta frase nosaltres pretenem explicar que l’únic ésser que té la capacitat per limitar la llibertat de l’home és ell mateix, com succeeix en qualsevol mena de religió, com l’Islam, el Cristianisme, Budisme, etc. Les persones que les segueixen, creuen que tenen llibertat a través d’elles, però la veritat és que el concepte de llibertat varia segons la persona, no tots creiem en un mateix estil de vida i molt menys en un tipus de llibertat estàndard. Per tant, nosaltres mateixos ens imposem els nostres propis límits i som el nostre “ésser suprem”, inconscientment som el nostre propi déu. Aquesta capacitat d’entendre que hi ha diferents tipus de llibertat i que, segons la persona, una serà més vertadera que una altra, ve donada per l’aprenentatge que, tot i que limita, permet una lliure elecció.
En definitiva, podem dir que l’aprenentatge dóna llibertat per reconèixer tots els elements del nostre voltant i per saber com funcionen, però, a la vegada, ens limita perquè no interactuem ni descobrim per nosaltres mateixos la realitat, és a dir, no disposem d’una “base neta” per conèixer sense prejudicis; com passa amb un nen petit quan comença a aprendre. Encara que vulguem sortir de la “gàbia”, quan naixem ja estem condicionats i condemnats a romandre en ella perquè l’ésser humà és un ésser social que, encara que no vulgui, sempre dependrà de l’altre. Aleshores, existeix realment la llibertat?
Comentaris recents