Aquí ensuma a investigació

Per Darius Mihail Caldara, 2n BTX 

Introducció

Abans de definir el tema de la meva recerca, tenia clar que volia conèixer més sobre els sentits de l’ésser humà. D’entre els possibles, l’olfacte em va interessar. La motivació per escollir l’olfacte prové del premi Nobel de la ciència del 2004 atorgat per l’estudi de l’olfacte.

Enfocament de la recerca:

• Enquesta d’olors basada en població de Barcelona i Cluj-Napoca (Romania) 2018.
• Pèrdua parcial o total de l’olfacte tenint en compte edat i gènere.

El treball vol respondre les següents preguntes d’investigació:

1. Un dels dos gèneres té un millor olfacte?
2. L’olfacte varia entre diferents poblacions (Barcelona i Cluj-Napoca) ?
3. Es deteriora l’olfacte en edats avançades?

Les hipòtesi són:

• Cap dels dos sexes tindrà un millor olfacte o la diferencia serà mínima.
• L’olfacte dels habitants de Cluj-Napoca serà millor pel fet de viure en una zona amb aire més net.
• L’olfacte només es degrada fins a certa edat.

 Estructura

Per realitzar la part teòrica del treball em centro en la recerca d’informació, sigui per mitjà d’Internet, de diferents llibres de biblioteques d’informació o de treballs fets per especialistes. L’apartat teòric està constituït per una sèrie de punts que serveixen per tenir una visió general del tema:

1. Què s’entén per sentit i com funcionen els receptors
2. Què és l’olfacte i quines funcions té
3. Què és l’olor
4. Sistema olfactiu
5. Anatomia del sistema olfactiu: estructura, ossos específics, cavitats nasals, òrgans i nervis olfactius
6. Fisiologia del sistema olfactiu
7. Trastorns de l’olfacte
8. Com de serioses són les malalties i els trastorns de l’olfacte?
9. Quines investigacions s’estan duent a terme sobre els trastorns de l’olfacte?
10. Com es diagnostiquen els trastorns de l’olfacte i quin és el tractament?

A l’apartat experimental, tracto l’extracció de les essències, la creació de les enquestes per recollir d’informació i com vaig escollir els subjectes. Els resultats estan expressats en forma de gràfics de barres.

Per últim, incloc l’apartat de conclusions, on exposo les idees a les que he arribat després de fer la recerca. Per acabar, recopilo les fonts consultades i les classifico pel seu contingut.

Experiència pràctica: metodologia i resultats

Pel que fa a les mostres d’olor es van incloure a l’enquesta quatre olors comuns: rosa com a olor floral; plàtan com a olor alimentària; almesc com a olor de perfum; i gas com a olor industrial. Les olors de rosa i almesc han sigut  proporcionats per una perfumeria i una floristeria respectivament; les altres olors es van obtenir en supermercats.

El procés de microencapsulació per fer els rasca i ensuma es va fer de la manera següent: el component d’oli essencial es va contenir amb un mètode d’encapsulació. Les essències es van combinar amb un adhesiu de polímer a base d’aigua i silicona per formar un llom imprimible. Els odorants es van adherir a un paper sense olor i es van crear utilitzant un disseny amb una finestra doblegada per a que les mostres d’olor no s’alteressin amb el contacte amb les altres.

Quant al qüestionari es va demanar als participants que ratllessin i ensumessin cada olor i després responguessin a tres preguntes:

• Detecció d’olors: Ha sentit alguna olor? (sí, no);
• Reconeixement d’olors: Alguna vegada ha sentit aquesta olor? (sí, no)
• Identificació d’olor d’elecció forçada: Quin nom defineix l’olor que heu ensumat?, de manera que només una de les quatre opcions donades era correcta.

El terme “normosmia” es va utilitzar quan un participant va poder detectar, reconèixer o identificar correctament les quatre olors provades; el terme “hipòmia” es va utilitzar quan un participant no va poder detectar, reconèixer o identificar correctament una, dues o tres olors provades i el terme “anismia” es va utilitzar quan un participant no va poder detectar, reconèixer o identificar correctament qualsevol de les quatre olors provades.

Pel propósit d’aquest resum la informació sobre els resultats es pot deduir de les conclusions a les que he arribat.

Conclusions

Com conseqüència dels resultats obtinguts he de refutar totes les meves hipòtesi inicials. Per començar he pogut comprovar que les olors sempre van ser millor detectades, reconegudes i identificades per dones que per homes. Un resultat que és contradictori amb la hipòtesi que cap dels dos gèneres tindrà millor olfacte que l’altre.

També ha resultat ser que a diferència del que pensava sobre com influïa la situació geogràfica de la localitat, els barcelonins han obtingut millors resultats que els que viuen a Cluj-Napoca. Això m’ha fet pensar que poden haver-hi altres factors a més a més de l’aire que es respira.

Per últim, he pogut veure que dins de la població que experimentava la normosmia, hi havia una disminució significativa i progressiva de la detecció relacionada amb l’edat. Mentre que el reconeixement i la identificació de’olors augmenta fins a la quarta dècada de la vida, s’alenteix durant la cinquena i sisena dècades i es va reduint després dels 70 anys.

Les futures línies d’investigació podrien de centrar-se en la expansió de les dades obtingudes com ara informació sobre la salut de l’enquestat, ja que potser algunes malalties poden afectar les capacitats olfactives.

També es podria intentar respondre a certes qüestions que han aparegut, com què diferència als homes i a les dones per a tenir resultats tan diferents. La mateixa pregunta sorgeix en relació a la diferència entre Clujens i Barcelona. De ben segur que hi ha  molts altres factors a investigar que afecten a l’olfacte.