El treball de recerca és una tasca d’investigació que fa tot alumnat de batxillerat. Es treballa aproximadament des de finals de 1r de batxillerat i durant el primer trimestre de 2n de batxillerat.
Des de l’Institut Pere Ribot volem reconèixer l’excel·lència i publicar entrevistes a l’alumnat que així ho desitgi que hagi obtingut una nota de 10 i d’aquesta manera reconèixer el gran esforç realitzat.
Continuem aquesta sèrie d’entrevistes amb l’Ariadna Martin i la primera cosa que volem fer és felicitar-te per la nota, però sobretot per l’esforç i la implicació que has tingut en la seva confecció, és a dir, per la feina feta.
El teu treball es titula La paradoxa Trump: anàlisi de l’estratègia pel retorn a la Casa Blanca i de ben segur que podries estar hores parlant d’ell, però hem d’intentar sintetitzar. És per això que ens deixarem coses de les quals parlar i, per tant, ja demanem disculpes per endavant.
Però, anem al gra!
El primer de tot és saber perquè has escollit aquest tema. Què et va portar a decidir-te, quina va ser la teva motivació?
Sempre m’ha atret la política a nivell global i l’estiu de fa dos anys vaig estar molt interessada en les eleccions presidencials d’Estats Units. Em va sorprendre que algú com Trump guanyés perquè no s’aliniava amb la visió que tenia dels Estats Units.
A rel d’això em vaig preguntar el com, el perquè i amb l’ajuda de qui va guanyar. I aquesta inquietud va ser la base del meu treball de recerca.
Ara et demanaré una cosa molt difícil: resumeix-nos en un parell de frases tot el teu treball.
El meu treball és una anàlisi de la campanya electoral de Trump, dels seus suports, del seu discurs i de la seva estratègia electoral per comprendre perquè ha guanyat les eleccions als Estats Units.
Tot i que el resultat del treball és evidentment excel·lent, de ben segur que has tingut moments de dubtes, de densa documentació, … Has trobat gaires entrebancs o dificultats per confeccionar el teu treball?
A l’inici la principal dificultat va ser com enfocar el treball, sabia de què volia parlar però calia estructurar-ho. I durant el treball el més difícil va ser fer la tria de la informació i acotar el treball. Hi ha moltíssima informació i tota la trobava interessant i rellevant.
De tot el treball i del seu procés de confecció, quin és el coneixement, la dada o la conclusió que més t’ha impactat i que t’agradaria destacar?
Una curiositat que em va impactar va ser descobrir que l’Elon Musk, com a estratègia electoral, va fer uns sortejos d’un milió de dòlars diari en els swing states (on el vot està més igualat) entre els votants de Trump.
Del teu treball, vols destacar algun altre aspecte o explicar alguna anècdota?
Al ser un treball de ciències polítiques pensava que aquesta era l’àrea de la qual obtindria més coneixements, però com he hagut d’analitzar com repercutiria a l’economia, vaig aprendre molt d’aquest tema i me’n vaig adonar de tot el que no sabia.
Personalment hi ha una cosa que em sorprèn molt i que tu potser m’ho pots aclarir. Com és possible que una persona condemnada per delinqüent sexual i per delictes econòmics, que no demana disculpes, pugui ser escollit president dels Estats Units?
A les conclusions del meu treball en parlo. Els votants més que fixar-se en el seu caràcter es fixava en les seves propostes. El discurs va ser molt important, què deia, a qui ho deia, on ho deia i com ho deia.
De la mateixa manera va ser molt important la seva proposta econòmica. En una època on als ciutadans els costava arribar a final de mes va fer propostes que van impactar a la població.
Per últim també va ser bàsica la seva campanya digital. La seva utilització del microtargeting va ser molt important i va ser molt efectiva.
Com és que el Partit Republicà amb una organització molt estructurada i assentada i amb una sòlida tradició adquirida a través dels anys, va permetre que un personatge com Donald Trump guanyés les primàries del partit i fos presidenciable?
Aquest és un tema molt interessant. Quan va ser president en el seu primer mandat va dur a terme una estratègia de conversió-substitució a dins del partit. Va ser president del Partit Republicà i va convèncer gent suficient perquè el sector que no estava d’acord amb ell no fos votat per entrar al Congrés (que funciona per votacions bianuals).
Dius que Donald Trump va guanyar les eleccions a les xarxes socials. Tot i això el Partit Demòcrata va invertir més diners a les xarxes socials durant la campanya electoral. Això vol dir que els demòcrates no en saben prou o bé que l’equip de campanya de Trump van implementar estratègies innovadores?
El missatge de Trump és molt concentrat. Allò que diu t’atreu. Es basa en identificar dos o tres problemes al país, culpabilitza a un parell de minories i captar la teva atenció.
No és tant la inversió sinó l’estratègia. El missatge de Trump ha impactat molt a la gent. El fet d’utilitzar el microtargeting, que és seleccionar el missatge segons a la gent que es dirigeix ha estat importantíssim.
També és important el sector dels influencers. Si tens el podcaster més famós del món al teu favor, tens a un famós activista que es mou per les universitats americanes treballant pel vot, i tens a un home com l’Elon Musk que inverteix tants diners, tot plegat es converteix en una combinació infal·lible.
Al final del teu treball parles de si això es podria traslladar a la política espanyola o catalana i afirmes que no. No penses que d’alguna manera ja està passant? Partits radicals i minoritaris no intenten calcar aquesta estratègia electoral? Busco un problema, culpo un col·lectiu i t’ofereixo una solució.
L’estratègia està sent la mateixa i el missatge és molt similar al de Trump però al no tenir el mateix sistema de govern no s’obtenen els mateixos resultats. Els Estats Units tenen un sistema presidencialista i aquí el tenim parlamentari. Per tant no crec que pugui arribar a tenir les mateixes conseqüències aquí.
Dius que Trump té habilitats discursives, realment és així?
En un món que està tan pendent de les xarxes socials, si tens un discurs molt senzill i impactant captes l’atenció.
També té a veure amb el nivell cultural i educacional de la població nordamericana. Com a exemple, a les eleccions hi va haver un estat que va votar unànimement per Harris (que encapçala els rànquings d’educació i sanitat) i un estat que va votar unànimement per Trump (que està últim en els rànquings d’educació i sanitat).
Doncs acabem aquí aquesta entrevista tan interesant, i és obligat un agraïment a l’Ariadna per la seva col·laboració i un reconeixement a la professora Pilar Tomas, que ha tutoritzat aquest treball.
