El treball de recerca és una tasca d’investigació que fa tot alumnat de batxillerat. Es treballa aproximadament des de finals de 1r de batxillerat i durant el primer trimestre de 2n de batxillerat.
Des de l’Institut Pere Ribot volem reconèixer l’excel·lència i publicar entrevistes a l’alumnat que així ho desitgi que hagi obtingut una nota de 10 i d’aquesta manera reconèixer el gran esforç realitzat.
Continuem aquesta sèrie d’entrevistes amb la Cèlia Teresa i la primera cosa que volem fer és felicitar-te per la nota, però sobretot per l’esforç i la implicació que has tingut en la seva confecció, és a dir, per la feina feta.
El teu treball es titula Chanel i Dior: els extrems de dues visions que van donar forma a la dona femenina i de ben segur que podries estar hores parlant d’ell, però hem d’intentar sintetitzar. És per això que ens deixarem coses de les quals parlar i, per tant, ja demanem disculpes per endavant.
Però, anem al gra!
El primer de tot és saber perquè has escollit aquest tema. Què et va portar a decidir-te, quina va ser la teva motivació?
Tot i estar estudiant el batxillerat científic tinc una important part artística. De fet estic dubtant si estudiar infermeria o moda, tot i que tot sembla que finalment serà infermeria.
La moda sempre m’ha agradat molt i especialment l’alta costura perquè té un component més visual i teatral. A més des de petita m’ha agradat dibuixar i recrear vestits. I no hi ha res millor que fer el treball d’una cosa que t’agrada. D’aquesta manera no et canses ni t’avorreixes. Així també aconseguia activar la meva part creativa per desconnectar de la meva part més científica.
Ara et demanaré una cosa molt difícil: resumeix-nos en un parell de frases tot el teu treball.
En el meu treball he comparat la visió sobre la feminitat que tenien dues marques punteres de l’alta costura com Chanel i Dior i a partir d’aquí parlar de la transformació que ha patit la dona a través de la moda al llarg del temps.
Tot i que el resultat del treball és evidentment excel·lent, de ben segur que has tingut moments de dubtes, de densa documentació, … Has trobat gaires entrebancs o dificultats per confeccionar el teu treball?
El principal problema ha estat l’idioma. La gran majoria d’informació sobre aquest tema només es troba en anglès i en francès. Per posar un exemple hem vaig comprar tres llibres dels quals dos escrits en francès i un en anglès.
Una altra cosa difícil va ser intentar plasmar dissenys i patrons inspirats en les dues marques, passar-les a un look i que després es poguessin materialitzar. Tots els dissenys, tot i que inspirats en les marques, són originals
De tot el treball i del seu procés de confecció, quin és el coneixement, la dada o la conclusió que més t’ha impactat i que t’agradaria destacar?
Vaig tenir la sort d’anar a París a l’estiu i no podia deixar passar l’oportunitat de visitar el Museu Dior i el seu taller i la seva primera botiga, que encara segueix oberta
Vaig poder veure uns dissenys que em van impactar i que consistien en vestits clàssics, elegants i molt voluminosos amb xandalls per sota que s’inspiraven en les noies que es vestien quan sortien de les seves classes de ballet.
Jo recomano molt anar al Museu Dior encara que no t’agradi la moda ni l’alta costura perquè és impactant i molt visual. És una experiència que val la pena.
Del teu treball, vols destacar algun altre aspecte o explicar alguna anècdota?
Més que una anècdota va ser un neguit perquè el dia abans d’haver de lliurar els looks que vaig haver de crear-ne un de nou des de zero perquè no em va quadrar la idea que tenia al cap i vaig haver d’improvisar amb el que tenia per casa. I finalment vaig estar força contenta amb el resultat.
Dius al teu treball que la moda és un llenguatge simbòlic i que és un reflex social i econòmic i que l’alta costura és exclusivitat, sofisticació, artesania, luxe i art. Si la moda d’alta costura és luxe exclusiu, com pot ser mirall dels canvis socials?
L’alta costura no està destinada a la comercialització de les seves peces sinó més a les desfilades que és el que realment es veu. A més l’alta costura té un impacte directe en la moda de carrer tot i que aquest impacte no ve amb els materials ni amb la qualitat de les peces, sinó en la inspiració del disseny de la roba que ens posem en el dia a dia. Ningú, o pràcticament ningú no es posa ni es pot posar un vestit d’alta costura de Dior per anar pel carrer.
Dior, en el seu dia va voler recuperar la feminitat que la dona havia perdut per la segona guerra mundial i ho va plasmar a les passarel·les on va crear un impacte que després es va voler recrear de manera en la moda quotidiana.
També cal dir que les passarel·les, sobre tot en els últims anys ha posat l’accent en la inclusió i en el feminisme.
Perquè Dior i Chanel i no d’altres?
Perquè són dues marques molt conegudes. Amb això m’asseguraria que seria relativament senzill documentar-me. A més a més són dues marques que tenen visions oposades de la moda i per tant seria més efectiva la comparació entre elles. També van ser dues marques que van néixer i evolucionar en les mateixes èpoques.
A mi personalment m’agrada molt Schiaparelli i em vaig plantejar d’analitar-la, igual que Versace i Balenciaga, però realment no encaixaven tan bé com Dior i Chanel en l’anàlisi de la seva visió de la feminitat.
En una part del treball esmentes que aquestes marques incorporen perspectives feministes. Se’m fa estrany….
Et puntualitzo, dic que a l’actualitat incorporen perspectives feministes.
Però no són contradictoris el feminisme i la moda de luxe?
És cert que tradicionalment la moda femenina ha tingut uns patrons del cos femení molt marcats. Dior, per exemple, encotillava molt aquest model de dona però Chanel buscava tot el contrari, que la dona estigués còmode.
Actualment les marques importants i tenen molta pressió de l’opinió pública i molta visualització en les passarel·les. Ara poden desfilar models amb texans i samarretes, el que demostra que l’alta costura va evolucionant.
En un punt parles de sostenibilitat, inclusió i responsabilitat social. Això no és incompatible amb el luxe?
Sí i no alhora.
La indústria de la moda és evident que és una de les més contaminants, però això es fa palès en la fast fashion, no en l’alta costura on les feines estan ben remunerades i es fan a mà.
Última pregunta, moda: imposició o empoderament?
Aquesta és una pregunta amb la que vaig obrir la meva defensa oral del treball. La moda ens diu qui som o qui hem de ser? En gran part la moda pot ser imposició del marc mental de qui l’ha creat, però en determinats casos és una eina que ens pot servir d’empoderament i reivindicació perquè la moda permet expressar-te i trencar estereotips.
Doncs acabem aquí aquesta entrevista tan interesant, i és obligat un agraïment a la Cèlia per la seva col·laboració i un reconeixement a la professora Maria Frigola, que ha tutoritzat aquest treball.
