Fa pocs dies vam celebrar la diada de Tots Sants. Una diada que es pot celebrar amb castanyada, amb Halloween, o amb totes dues tradicions, i que tenen en comú el tema de la mort i la por.
Per això, des de l’aula d’acollida hem creat el I Concurs de Microrelats de por, un concurs on hi participa l’alumnat d’aquest espai.
Voteu aquell que més us agradi als comentaris del post, a baix👇. El guanyador i el seu equip gaudiran del premi i vosaltres dels relats.
Podeu fer-ho fins el 18 de novembre!
UN PASTÍS PERILLÓS
Una dona molt llaminera tornant de la feina es va comprar un pastís perquè era el seu aniversari. Va arribar a casa seva i se’l va començar a menjar, quan de sobte un pallasso va saltar des de dintre del pastís i es va menjar la dona.
NIT OBSCURA
Hi havia una vegada un home que va sortir a comprar castanyes un 31 d’octubre a la nit. Una nit obscura i, clar, se li va aparèixer un fantasma. Llavors l’home va córrer més ràpid que un llamp i el fantasma es va plantar d’ell i li va tallar el coll. Ara el coll de l’home rodola cada 31 d’octubre a la nit obscura.
PROP DEL BOSC
Un vespre tranquil anava cap a casa de la meva amiga que vivia molt a prop del bosc. Quan vaig passar per davant d’aquest bosc, vaig veure com corria alguna cosa a prop del fanal. Em va semblar que era un home. Un minut després, a prop d’un altre fanal, va tornar a bellugar alguna cosa i, definitivament, era un home. Un home llop! I mai més no vaig passar per aquell bosc.
EL CARRERÓ
A la part més fosca de la ciutat hi ha un carreró, diuen que a qui hi entra mai més l’han vist sortir. La meva amiga va decidir entrar-hi, però en fer-ho es va a tancar el carreró i ja no la vaig tornar a veure mai més.
UN ALMA CONVERTIDA EN CASA
Había una vez en Perú un grupo de niños que tenían enfrente de su casa la casa del vecino. Una casa que había sido mujer, pues era de una muerta que se convirtió en la casa.
Aunque su marido seguía vivo y protegía la casa, una noche los niños se metieron dentro y la casa, antes mujer, les fue atacando y tragándoselos de uno en uno. Pero los de más suerte escaparon y descubrieron como matar el alma de la esposa del vecino: lanzarle muchos TNT al corazón.
LAS BOLAS DE ELECTRICIDAD
Una vez cayeron dos bolas de electricidad y se apagaron las luces y y los móviles y las velas mataban a todos los que se acercaban. Fueron a la embajada para que les llevasen a otro país y vieron que era los mismo pero que ya no estaban las luces y comenzaron de nuevo su vida.
¡NUNCA DIGAS ESE NOMBRE!
¡Wian Sethgre Hausiolok! Solo con recordar esas palabras, me aterrorizo y me duele la cabeza, y no consigo precisar para qué eran. Hace demasiado tiempo, y he mezclado recuerdos con pesadillas. Es una locura… ¡Son esas PALABRAS! Las que me atormentan día y noche, no sé qué hacer para que me dejen vivir en paz, siento que es una pesadilla de la cual ¡NUNCA! me voy a despertar. Y si no es una pesadilla, ¿entonces qué es?. Espero que no lo hayas pronunciado bien, y si lo has hecho, no mires a tu espalda.”
EL GOS DEL LLADRE
Entre tots van matar el gos del lladre. El seu espectre busca venjança sense saber qui fou l’assassí aquella nit de Halloween.
DELIRIS DE MITJANIT
M’estava a punt d’adormir, quan de cop i volta vaig sentir un soroll espantós. Vaig córrer amb totes les meves forces a veure què passava. Mala idea, ja que si no hagués baixat, no m’hagués quedat coberta de la sang de sang en un lloc fred, petit i desconegut.
CAMÍ DE L’ESCOLA
Una vegada una mare i les seves filles bessones van sortir al carrer camí de l’escola, tot cantant una cançó i agafades de la mà. Va sonar el telèfon. Era del treball. Havia d’anar a l’oficina urgentment. Va decidir que les nenes continuessin soles; coneixien bé el camí.
Només va donar vint passos. El soroll d’un fort cop seguit d’una frenada va fer que es girés i va veure horroritzada com els cossos de les dues petites jeien inerts sota un camió. Continuaven agafades de la mà.
Des de llavors, alguns viatgers asseguren que en passar per aquell tram unes interferències es colen a la ràdio i se senten unes veus dient “No creueu! No creuarem, mare! Ja ens van atropellar un cop. No tornarà a passar”.
EL MIRALL
Un matí la Fiona es va mirar al mirall i… hi va veure una cosa espantosa! Un ésser gras i petit amb molts grans a la cara. Tenia un nas deforme molt gros i uns ulls petits i obscurs. Taques per tot el seu cos, marques de talls…
Ella es va espantar tant que va trencar el mirall i va sortir corrent cap a l’altra habitació però a tots els miralls el trobava. Tipa i cuita va decidir llençar tots els miralls.
LOS TERRORES DEL BOSQUE
Una tarde de diversión con unos amigos se nos ocurrió la maravillosa idea de adentrarnos en un bosque de mi pueblo, era un bosque muy abundante de plantas, o sea que tenía poca iluminación. De repente, vimos una pequeña cabaña y como teníamos muy buenas ideas decidimos ir directos hacia ella.
Entramos y estaba oscuro pero teníamos linternas, la exploramos y no parecía tener nada interesante excepto unos símbolos. ¡Era Morse! Louis tenía un abuelo militar y le había enseñado el famoso código así es que lo empezó a leer en voz alta y en cuanto lo hizo toda la cabaña comenzó a temblar. A lo lejos se oían risas malvadas y llantos, de repente cayó como un rayo del cielo y mató a Damián. Louis y yo salimos corriendo de la cabaña. Jamás volvimos a ese bosque.
Jo voto per “Un pastís perillós!”
voto “ pastís perilós”
Voto “Un pastís perillos”
El que más me gusta es DELIRIS DE MITJANIT
Jo voto per “deliris de mitjanit”
Felicitats per a tots els participants.
Ens ho heu posat difícil!!!
El meu vot…..
‘Camí de l’escola’
Gràcies a tothom!!!
Voto por ”Una alma convertida en casa”
El meu vot va per “Un pastís perillós”. Molt bona feina, noies i nois!
Felicitats a tots.
Amb quedo amb el relat de camí a l’ escola.
Voto per “Nunca digas ese nombre” però la veritat que és difícil triar…
Jo voto per “Nunca digas ese nombre”
Jo voto per Camí a l’escola
Jo voto por “Nunca digas ese nombre”.
El que mes m’agrada es “Nunca digas ese nombre”
Jo vot per “!No digas ese nombre!”
El meu vot és per deliris “camí de l’escola”
Voto per “Deliris de mitjanit” però hi ha altres que també estan molt bé.
Jo voto per a camí a l’Escola
El meu vot va per “Nunca digas ese nombre” m’ha deixat intrigat
El meu vol és per “Nunca digas ese nombre” m’ha deixat intrigat
El meu vot és pel relat “Un pastís perillós”
Enhorabona a tots !!
voto per “EL GOS DEL LLADRE” m’ha agradat molt
Voto per “Camí a l’escola”
el meu vot es para “nunca digas ese nombre”
El meu vot va cap a:¡NUNCA DIGAS ESE NOMBRE!
Jo voto ¡Nunca digas ese nombre!.
A mi megusta el de el gos del lladre.
Boma sort🙌
Jo voto per “¡Nunca digas ese nombre!”.
Voto per “¡Ni digas ese nombre!”
Voto x Camí de l’Escola
Jo voto per “Nunca digas ese nombre”
Voto por ¡nunca digas ese nombre!
El meu vot és per “nunca digas ese nombre”
Jo voto per “Nunca digas ese nombre”!
Deliri a mitja nit es la ostia
¡NUNCA DIGAS ESE NOMBRE!
Genial, espeluznante, terrorífico… Me encanta!!!
Són tots molt potents! Quina qualitat!
El meu vot és per “Nunca digas ese nombre”. Sort que no l’he llegit en veu alta!
El meu vot es per “camí de l’escola , m’ha agradat molt.
yo voto el de los terrores del bosque
Em quedo amb “Deliris de Mitjanit”, m’ha encantat! enhorabona
Jo voto per “¡Nunca digas ese nombre!”
Voto por Nunca digas ese nombre 😳😳🐸🔪🐸🔪🐸😳🐸😳🐸🇳🇬🇳🇬
a mi me a gustado mucho el del TNT porque juego mucho minecraft