Diu la tortugueta:
De vegades algú em diu o em fa algo que em fa enfadar. Sento la ràbia com un foc que s’encén i vol sortir disparat per la boca ( amb paraules airades) o per les cames o braços ( donant algun cop).
Ara, però, estic practicant la PACIÈNCIA, que m’ajuda a no reaccionar impulsivament. Mentre sento que em domina la ràbia respiro tres vegades profunda i lentament.
I és llavors quan puc decidir que no vull enfadar-me i decideixo esbrinar i entendre què li ha pogut passar a l’altre.
És molt útil la pràctica de l’EMPATIA que em permet posar-me a les sabates de l’altre ( potser estava nerviós, potser s’ha equivocat, potser jo li vaig fer algo paregut a ell, o potser la ràbia li ha fet dit això).
No sé per què sempre que arribo fins aquí sento COMPASSIÓ. Penso: “Pobret, la ràbia li ha dominat. Ell en el fons no és així , no ha sabut fer-ho millor”.
Ara si miro com em sento… la ràbia s’ha desfet, ja no hi és. Sento moltes ganes de PERDONAR-LO, de ser amic d’ell, d’abraçar-lo. Però ell s’avança i em diu: PERDONA’M, no sé què m’ha passat, no ho faré més. I tot torna a estar bé. Riem i juguem junts!!!
Ara la ràbia, que és una emoció que pot ser molt forta, sé que es pot transformar en perdó i estimació si jo ho decideixo.
