L’Institut Vallès, en els darrers cursos, ha manifestat una important dedicació i inclinació cap a la filosofia. Des de fa tres cursos que tot l’alumnat dedica almenys una hora setmanal a la reflexió filosòfica. Això ens ha empès a presentar per a tota la comunitat educativa del centre una frase d’un filòsof cada mes, que pot suggerir reflexions, comentaris, pensaments…
Aquest és un bon espai, si voleu, des de la més absoluta llibertat i respecte, per expressar-vos.
Vols veure les reflexions d’altres mesos? Aquí les pots trobar.
Som animals lingüístics. Les paraules, els símbols, els signes… Tot ens remet a allò que som, a allò que volem ser, a allò que potser podríem ser. Però, també, quan identifiquem “alguna cosa”, “algun record”, “algun pensament” i el fixem en una paraula, ja queda allà, sense modificació possible. Ja l’hem, d’alguna manera, de-terminat o de-finit. És a dir, ja hem establert els seus límits. Ja l’hem “acabat” i, és a leshores, quan se’ns esborra la imatge. Perquè la imatge és el canvi, la indeterminadió, la possibilitat de determinar-se en milions d’imatges relacionades. La paraula fa desaparèixer la imatge.
Jo crec que no només són les paraules les que substitueixen les imatges de la memòria. Pel simple fet de tenir un record en la memòria ens provoca un o diversos sentiments. Per a mi són aquests sentiments els que fixen els records perquè perdurin en la nostra ment. Sense els sentiments cap aquesta memòria, tindríem un record inert, sense cap sensació en el present que ens ajudés a recordar-ho a com ho vam viure.
Jo no diria que s’esborren. En tot cas queden determinades en un únic estat, que és el que les paraules descriuen.
Per tant, les paraules, en certa manera, mutilen les imatges, idees, records que la nostra ment fabrica. I per què? Perquè les altres ments ens entenguin? Però, si és una ment parlant amb una ment, com pot ser que les dues estiguin retallant les seves idees de la mateixa manera? No voldria dir això que es podrien entendre sense retallar-se? Tampoc és que les paraules siguin un mètode infal·lible de comunicació. La majoria de classes de filosofia que hem tingut eren poc més que classes de català glorificades. Per tant, per què existeix el llenguatge com el coneixem?
Per si no havia quedat clar, aquesta frase em suggereix dubte. I preguntes. Moltes preguntes.