Descripció

Sis anys ençà de l’inici del Projecte 1×1 i mirant d’evitar el tecnocentrisme i alhora la tecnofòbia, l’Institut Reguissol impulsa ara per iniciativa pròpia el Projecte Eureka! Aquest projecte s’implementa a 1r d’ESO durant el curs 15/16 i se’n preveu l’extensió als altres nivells de l’ESO en els propers cursos, sempre i quan el seguiment i l’avaluació que se’n faci aboquin resultats satisfactoris i la comunitat educativa ho consideri oportú. La iniciativa suposa la implantació de nous entorns i eines que han de permetre canvis metodològics rellevants, els quals, al seu torn, han de promoure un model d’aprenentatge més actiu, col·laboratiu, flexible, significatiu, transversal i obert.

• Punt de partida
• Aspectes metodològics
• Entorns d’aprenentatge
• Eines i recursos
• Model d’aprenentatge
• Calendari

Punt de partida

La primera fase d’elaboració d’un projecte ha de ser l’anàlisi del context, de la situació, de les eines i recursos amb què es pot comptar i, per descomptat, del que el centre considera que son les seves necessitats. Amb això es disposa d’un punt de partida. Dins d’aquesta anàlisi realitzada, es poden destacar els elements que s’esmenten breument tot seguit.

Enfocaments pedagògics. Les diferents variants del constructivisme i el més recent connectivisme són paradigmes educatius que, des de fa anys, reclamen modificacions rellevants dels rols del professor i de l’alumne, del model d’ensenyament-aprenentatge, del que caldria entendre per coneixement, etc. Els models i sistemes educatius d’arreu del món estant canviant rere les transformacions tecnològiques i socials de les dues darreres dècades. La teoria que es va perfilant és ingent. L’Institut Reguissol no vol quedar-ne al marge, de tots aquests vents, quan la impressió general és que, fins i tot, no canviar significa tirar enrere.

Projectes d’innovació educativa a la secundària s’estan assajant amb cert èxit en el nostre entorn. Per posar alguns exemples quasi triats a l’atzar, Horitzó 2020 de Jesuïtes educació (Catalunya); Vittra (Suècia), GEMpads, Freiherr vom Stein i Chiemgau-Gymnasium Traunstein (Alemanya), Fachhochschule Nordwestschweitz (Suïssa) o IPACA, iPads in School (Gran Bretanya). En definitiva, des del centre observem des de fa temps iniciatives que bufen per totes bandes. No volem copiar res de manera íntegra; intentem agafar idees i assajos que ens semblen de profit, vinguin d’on vinguin, per acabar generant un projecte propi.

Persones i entorn cultural. El primer que ens apuntàvem en fer un perfil dels alumnes de 1r d’ESO per al curs 15/16 és que es tracta d’una promoció de nens nascuts el 2003. Són ja, fins i tot, post nadius digitals, post milennials o post net generation. Si els volem considerar protagonistes dels processos d’ensenyament-aprenentatge, cal que ens intentem posar una mica en la seva perspectiva o entendre en quin món viuen. Convé que entenguem quin és l’abast dels seus hàbits, expectatives i preferències davant de la vida i de l’aprenentatge: la seva tendència potser ja irreversible al tipus de pensament en taxonomies de continguts, a les idees de sistemes i subsistemes, a l’atenció a tasques simultànies, a la relativitat i la usabilitat temporal dels objectes, a la velocitat d’execució, a la valoració de diferents continguts sobre un mateix tòpic, a la varietat d’alternatives per resoldre una mateixa problemàtica, a la construcció de nous sentits i valoracions del món. (Segons Umberto Eco, «tota modificació dels instruments culturals, a la història de la humanitat, es presenta com una profunda posada en crisi del model cultural precedent»: alçar muralles contra l’empenta del canvi només augmenta la incomunicació i estimula el trencament traumàtic.) Les habilitats de l’educació tradicional com l’esforç, les pautes, el manteniment de l’atenció, la gradualitat, el raonament, l’hàbit de lectura i la consulta de llibres, etc. s’enfronten avui dia amb la disponibilitat de la informació, la instantaneïtat de resposta (d’un link o un zapping), la velocitat i el vertigen, el domini espontani de tota mena de tecnoapèndixs (mouse, mòbil, tauleta, etc.), l’atenció puntual, breu i estimulant, el multitasking, etc. Si la modernitat (d’on va sorgir l’escola tal com l’entenem) vol defensar els seus valors (la llibertat, la igualtat, la solidaritat, la democràcia, el coneixement, etc.) ha d’adaptar-se als nous temps o, simplement, el tsunami arrasarà la muralla i s’ho endurà tot per endavant.

L’esbós apuntat de perfil dels estudiants i de l’entorn cultural, ja permet acostar-se des de la perspectiva adequada —integrant la de l’alumne— a la problemàtica de l’ús de la tecnologia informàtica a l’ensenyament dels nadius digitals. S’hi ha d’incorporar a la força, no per tecnocentrisme o adscripció a una moda passatgera, sinó per incorporar i implicar la perspectiva de l’altre; de fet, la perspectiva del protagonista. Només així es podrà definir, la tecnologia, com el que és, una eina al servei dels humans per investigar, ampliar, sistematitzar, organitzar, simplificar procediments, consultar, jugar, visualitzar, escoltar, editar, crear, comunicar, etc. Només així, al mateix temps, es podrà integrar la tecnologia als postulats moderns dels quals no es vol dimitir per accedir al coneixement, com l’esforç, el temps d’estudi, el nivell d’atenció, l’elaboració pròpia, el raonament, la conceptualització, etc. 

Maquinari i programari actual de l’Institut Reguissol. Els PC de l’aula d’informàtica tenen 6 i 11 anys respectivament, i els netbooks de centre proveïts a la segona onada del Projecte 1×1 o no funcionen o ho fan amb moltes dificultats. De fet, les màquines amb què haurien d’aprendre els alumnes, són a hores d’ara obsoletes o al llindar de quedar obsoletes. En canvi, el centre disposa de pissarres digitals a totes les aules i d’una bona connexió wifi gràcies a la instal·lació recent de fibra òptica. En definitiva, en el punt de partida el centre es troba amb eines raonablement bones o acceptables per a l’ús dels professors i amb eines antiquades o inservibles per a l’ús dels alumnes.

Experiència acumulada amb els èxits i els fracassos del Projecte 1×1 i a través d’altres iniciatives d’aprenentatge cooperatiu al nostre centre durant els seus quasi vint anys d’història. Es tracta d’un background que, en la fase d’anàlisi que estableix el punt de partida, s’ha estudiat per no reiterar en excés els errors, tant pel que fa al tipus de recursos tècnics com pel que fa a l’organització dels recursos humans.

Anàlisi de necessitats que es deriva de la confluència de tots els ítems anteriors i de les dades obtingudes en la primera fase d’elaboració del pla TAC de centre durant els cursos 13/14 i 14/15. La presa de decisions que impliquen el disseny, el desenvolupament i la implementació del Projecte Eureka! s’ha produït després d’un any sencer d’analitzar els ítems anteriors i les necessitats que se’n deriven. El projecte no és pas la solució a tots els problemes o l’única resposta a la situació actual, però és un moviment que s’ha considerat adient per tendir cap a la transformació del model d’ensenyament-aprenentatge.

Aspectes metodològics

Hi ha un seguit d’aspectes metodològics que defineixen el Projecte Eureka! i que el situen molt més enllà del simple fet de proveir l’alumnat de tauletes i llibres digitals. Tot seguit, se n’esmenten alguns de rellevants.

Grups-classe més reduïts. Per poder transformar el model d’aprenentatge a través del treball amb entorns i eines noves, es va considerar necessari establir uns grups-classe reduïts, de 21 alumnes a 1r d’ESO per al curs 15/16. Això implica disposar de quatre grups en aquest nivell, malgrat que el centre és un institut de tres línies, gràcies a la reorganització dels recursos. Aquest element tan simple resulta fonamental per a l’edificació del projecte.

Eixos temàtics i projectes transversals. S’estableix un eix temàtic o projecte per trimestre/avaluació, que és treballat o afaiçonat de manera transversal, a totes les matèries. Aquests eixos temàtics són tractats amb diferent intensitat i càrrega horària per cada matèria, de manera molt flexible i, naturalment, impliquen el treball de les competències bàsiques de cada àrea del currículum de 1r d’ESO.

Ús de les TIC i TAC dins i fora de l’aula. Fins ara, els alumnes s’han trobat amb una demanda creixent d’ús de les TIC a casa, generalment a través del creixent ús del Moodle per part dels professors. Amb tot, el Moodle, essent una eina molt potent i revolucionària, no ha acabat de trencar la unidireccionalitat, la jerarquia, la verticalitat estructural de l’ensenyament: el professor, fins i tot quan no el fa servir de simple repositori de continguts (com calaixets d’una copisteria) i intenta donar dinamisme a les seqüències o activitats d’aprenentatge, no deixa de dissenyar tots els itineraris, totes les ordres, estableix pràcticament totes les eleccions. L’alumne dels darrers anys, aleshores, simplement ha rebut aquests ítems a distància —com els hauria pogut rebre verbalment a classe—, potser acompanyats de materials multimèdia, potser «gaudint» de la proposta de tasques que requerien que emprés la tecnologia per a l’edició de productes. En qualsevol cas, tanmateix, només ha pogut aguantar passivament el que li queia de dalt.

A l’aula ha passat una cosa semblant. El professor ha anat augmentant l’ús de la tecnologia, sobretot a través del netbook del centre o del portàtil propi i de la pissarra digital, i l’alumne amb prou feines s’ho ha mirat de lluny. Una presentació amb Prezi fa gràcia el primer dia o el segon, però tant si és obra d’un professor com si és obra d’un alumne que ha rebut l’encàrrec prescriptiu de fer-la, acaba avorrint a la força perquè no deixa de reproduir un procés d’ensenyament-aprenentatge en què l’alumne és un pacient, algú al qual s’intenta injectar continguts amb més o menys il·lustracions.

En definitiva, el Projecte Eureka! no implanta l’ús de les tauletes per part dels alumnes, a l’aula i en altres entorns, només per bescanviar el llibre de text tradicional en paper per un llibre digital —un fet que, tanmateix, ja suposaria una sacsejada—, sinó que aspira, amb aquest pas, que siguin els alumnes i no només els professors els protagonistes de l’ús de les TIC i les TAC. No només perquè els alumnes hagin de ser competents digitalment, que també, sinó perquè a partir d’aquest protagonisme puguin «gaudir», almenys una mica més, d’un aprenentatge més actiu, col·laboratiu, flexible, significatiu, transversal, obert.

Treball en equip. La proposta implica reforçar el treball cooperatiu, col·laboratiu i en xarxa. Aquest és un aspecte metodològic fonamental del projecte que s’ha d’anar desenvolupant amb desplegaments i propostes concretes. D’entrada, l’aprenentatge a partir d’eixos temàtics o projectes transversals es realitza en grups reduïts i heterogenis, i s’estructura amb mecanismes bàsics de treball en equip, com l’establiment de normes grupals, la distribució de responsabilitats i de tasques, el compliment de compromisos i terminis, el coseguiment, la coavaluació, etc. A més, en el desplegament s’han de planificar altres activitats i projectes a partir del treball col·laboratiu. D’excuses tècniques, en qualsevol cas, n’hi ha poques: cada alumne del centre disposa d’un compte @institutreguissol.cat, el qual proveeix, per exemple, de les aplicacions de Drive per compartir documents o presentacions, o de la possibilitat de crear sites d’equip (a l’estil de wikis) amb multiaccés i multiedició etc.

Portal d’experiències. En el marc del projecte i per estimular la dimensió divulgativa del coneixement, l’intercanvi d’informació, s’estableix un blog de notícies que funciona com un portal d’experiències. Aquest espai es reforça amb els blogs de cada grup-classe de 1r d’ESO.

Entorns d’aprenentatge

El Projecte Eureka! preveu diferents entorns, alguns de nous (virtuals) i altres de més clàssics (físics), si bé reformulats. L’entorn de l’aula és més flexible gràcies al fet de disposar de grups-classe més reduïts. Es poden fer agrupaments, configuracions i/o distribucions dels alumnes per al treball en equip o en grup, per promoure la participació, la col·laboració, etc. A més —i aquest és un dels aspectes més cridaners del projecte—, alumnes i professors compten amb un seguit d’entorns virtuals d’aprenentatge que permeten la modificació del model educatiu: llibres digitals, espais i aplicacions pròpies al seu compte @institutreguissol.cat i cursos Moodle de les matèries.

Pel que fa als llibres digitals, un breu repàs als avantatges i les potencialitats d’aquest entorn, també als punts dèbils i als exemplars concrets que es fan servir a 1r d’ESO, en el marc d’aquest projecte, per al curs 15/16, el podeu trobar a l’apartat Llibre digital [per què, avantatges, inconvenients, quin].

Pel que fa al compte @institutreguissol.cat de què disposa cada alumne, es tracta d’un compte de Google integrat al domini propi del centre i gestionat des de la plataforma Google Apps for Education. Això significa que l’alumne disposa d’un compte de correu propi, si bé de caràcter i ús corporatiu, i de tots els espais i les aplicacions de què proveeix Google, entre les quals destaquen les de Drive (editor compartit de textos, de fulls de càlcul i de presentacions) o l’editor de sites, que permet generar wikis que funcionin com a entorns d’aprenentatge. Hi ha infinitat d’aplicacions gratuïtes al Marketplace, si bé es preveu l’ús de només algunes de concretes. (En funció de les normes bàsiques de seguretat i privacitat a Internet, els alumnes de 1r d’ESO no poden activar la xarxa social Google+ ni tampoc crear un canal propi a Youtube.)

Pel que fa al Moodle, l’Institut Reguissol disposa de cursos per a totes les matèries de 1r d’ESO, amb materials, recursos i activitats complementàries en relació al que hi ha dins els llibres digitals. Cada alumne del centre disposa d’un compte d’accés a tots els cursos que li són d’aplicació.

Eines i recursos

L’eina més rellevant que implanta el Projecte Eureka! és, sens dubte, la tauleta digital. Suposa la possibilitat real i efectiva de transformar el model d’ensenyament-aprenentatge cap a la direcció desitjada. Per a més informació sobre els punts forts i dèbils d’aquesta eina a l’àmbit educatiu, de les condicions i les possibilitats d’ús, podeu adreçar-vos a l’apartat Tauleta digital [per què, avantatges, inconvenients, quina].

Evidentment, l’activitat dins el marc del projecte no descarta —ben al contrari—, fer servir les eines i recursos més tradicionals: llibres; fitxes, textos, mapes, exercicis en format paper; materials de laboratoris, de tallers, de la natura, materials esportius, de dibuix i pintura, instruments musicals i un molt llarg etcètera. Els entorns d’aprenentatge abans esmentats són alhora, per descomptat, eines i recursos vistos multidimensionalment.

Model d’aprenentatge

El model d’aprenentatge que impulsa el Projecte Eureka! és actiu, col·laboratiu, flexible, significatiu, transversal, motivant i obert. És actiu perquè parteix de l’acció constructiva del coneixement, per part dels alumnes, i no de la mera recepció passiva de continguts. (Aquest factor implica que tant els alumnes com el professor assumeixin rols nous.) És col·laboratiu perquè basa bona part de les accions en el treball grupal o en equip, en la cooperació entre alumnes. És flexible perquè no vol desenvolupar-se entorn a estructures rígides, a itineraris o instruccions tancades, sinó que aspira a estimular la creativitat —per definició flexible— dels alumnes i del professor. És significatiu perquè no vol girar entorn a conceptes, idees i valors abstractes que els alumnes no sàpiguen observar en la seva realitat, sinó que, tenint-los en compte i provant de transferir-los, aspira a significar-los en l’àmbit concret, proper i significatiu per als alumnes. És transversal perquè reclama qüestionar les separacions estanques de les matèries i establir ponts, enllaços que, en bona mesura, enderroquin les muralles de cada àrea. És motivant perquè considera que la motivació és a la base de l’aprenentatge i, per tant, estableix mecanismes i reptes que estimulin la involucració de l’alumne en el seu procés d’aprenentatge. És obert perquè vol abocar experiències i coneixements al món, perquè aspira a ser un node que estableix connexions, que treballa en xarxa, que considera bàsica la divulgació del coneixement.

El model d’aprenentatge aspira a ser satisfactori en diferents dimensions. Hi ha el propòsit de millorar els resultats acadèmics dels alumnes tant en proves internes com en proves externes, propòsit que es deriva d’un dels dos  objectius fonamentals —junt amb l’assoliment de la cohesió— que té fixat el centre. Més enllà d’això, tanmateix, atès que allò que valoren les proves sol ser ajustat a competències molt específiques de les matèries i més aviat està vinculat a l’eficàcia procedimental, el model d’aprenentatge que promou el Projecte Eureka! aspira a formar ciutadans responsables, crítics, autònoms, flexibles, creatius i oberts.

Calendari

La transició d’una fase a una altra no es pot produir sense una valoració positiva a les avaluacions del projecte a cada final de curs, i sense el consens de la comunitat educativa.