Tauleta digital

La tauleta tàctil digital no s’entén pas com la finalitat del Projecte Eureka!, sinó com una eina que obre perspectives noves i ha d’estimular-nos vers el disseny continuat d’un model d’ensenyament-aprenentatge eficaç, actiu, significatiu, flexible, col·laboratiu, innovador i adequat al present i al futur. Així amb tot, d’entrada és l’element físic més cridaner i tal vegada més controvertit, de manera que és de rebut justificar-ne la presència bo i analitzant-ne, sobretot des del punt de vista pedagògic, els punts forts i dèbils.

Punts forts i fortaleses

Ús individual. A diferència dels ordinadors de les aules d’informàtica o dels netbooks del centre, una tauleta pròpia de l’alumne permet una gestió individual de l’aprenentatge. La tauleta pot esdevenir un entorn personal d’aprenentatge.

Portabilitat. La tauleta és un dispositiu lleuger (incomparablement lleuger en relació a tots els llibres de text d’un nivell) que es pot traginar per tot arreu, dins el centre, a casa, a la biblioteca, en treballs de camp, etc. L’aprenentatge s’allibera de les quatre parets d’una aula.

Immediatesa. Una tauleta arrenca el seu sistema molt més ràpid que un netbook o un notebook, i posa a disposició les aplicacions quasi a l’instant.

Autonomia. El consum de bateria és reduït en relació als netbooks o els notebooks. Pot tenir una autonomia d’entre 4 a 10 hores en funció del model, de manera que no cal connectar-lo gaire al corrent elèctric.

Multimèdia. A diferència dels llibres, permet l’accés a (i en menys mesura l’edició de) recursos i materials multimèdia: texts, imatges, àudios, vídeos.

Multifuncionalitat. Una tauleta permet desenvolupar incomptables activitats d’aprenentatge: obtenir informació d’Internet (tauleta=biblioteca); fer fotos i vídeos (tauleta=càmera); experimentar amb apps de tipus simulador (tauleta=laboratori); dissenyar productes (tauleta=despatx de disseny); comunicar-se amb companys o amb el professor (tauleta=canal de comunicació); compartir documents, activitats, recursos (tauleta=sala de treballs), etc.

Motivació. Els alumnes se senten còmodes en els entorns mòbils i tàctils, als quals solen estar acostumats. Permeten recerques i accions que augmenten la motivació per a l’aprenentatge i la participació de tots els alumnes.

Llibres digitals. Permet l’aprenentatge a través de llibres digitals integrals (no llibres digitalitzats) que han estat dissenyats per a l’ús amb tauletes. (És el cas del previst per al primer estadi del Projecte Eureka!)

Productivitat. Disposa de programes d’edició que serveixen per a un aprenentatge basat en la construcció de materials, en la realització de projectes, etc. A més, la tauleta és oberta a una quantitat ingent d’aplicacions especialment pensades per a l’aprenentatge en les diferents àrees del coneixement.

Connectivitat. L’accés a Internet a través de wifi suposa una obertura a la informació impensable des dels llibres de text i, sobretot, permet l’aprenentatge cooperatiu i la divulgació del coneixement.

Preu. El cost d’una tauleta sumat a la llicència de llibres digitals és inferior al cost de tots els llibres en format tradicional. Això comptant que la tauleta ha de durar més d’un curs, fa que la implementació resulti beneficiosa econòmicament per a les famílies.

La tauleta, motor d’innovació de l’aprenentatge

L’ús de la tauleta a l’aula, no renyida i compatibilitzada amb accions més tradicionals (escoltar, dialogar, llegir texts impresos, escriure, prendre apunts, resumir, fer esquemes, fer operacions i càlculs sobre paper, dibuixar, practicar esports, preguntar i respondre, exposar oralment, etc.), pot esdevenir un motor òptim per a la innovació de l’aprenentatge. Per les seves prestacions, permet afrontar tota mena d’activitats, projectes i accions basades en el constructivisme, el connectivisme, l’entorn personal d’aprenentatge, les webquest o wikis, els llibres digitals, la classe capgirada, l’aprenentatge per competències, la realitat augmentada, la geolocalització, la programació, el disseny d’apps, etc.

Ja en la fase inicial del Projecte Eureka!, que es va encetar el curs 15/16, i gràcies a les potencialitats i prestacions de les tauletes, obertes al treball cooperatiu mitjançant documents i recursos compartits, es va començar el treball interdisciplinari entorn a eixos temàtics.

Tot plegat, no significa que la tauleta sigui el giny màgic que converteix en innovadors i òptims els processos d’aprenentatge. És només una eina. I la força i la potencialitat de l’eina rau en els que la fan servir, alumnes i professors. Això sí, és una eina que permet als estudiants i als docents ser molt més flexibles, innovadors i creatius.

Competències bàsiques de l’àmbit digital des de la tauleta

Les tauletes són dispositius molt intuïtius que s’adapten a les habilitats que avui dia la joventut desenvolupa a partir d’altres dispositius que segueixen lògiques i interfícies semblants (per exemple, els mòbils). Això suposa una gran oportunitat per a l’aprenentatge i el domini de les tecnologies, sobre les tecnologies i amb les tecnologies. Segons el document Competències bàsiques de l’àmbit digital, publicat pel Departament d’Ensenyament el 2013, el Govern de la Generalitat de Catalunya promou i lidera una ofensiva de país a favor de l’èxit escolar que, d’acord amb l’Estratègia Europa 2020 i la LEC, entén aquestes competències com a bàsiques, transversals i instrumentals; és a dir, vinculades a totes les matèries del currículum. Per al seu assoliment «és fonamental que l’alumnat tingui accés als dispositius i a les diverses aplicacions». Des de l’accés promogut pel Projecte Eureka!, es poden promoure els quatre blocs en què es despleguen les competències bàsiques de l’àmbit digital: coneixement de dispositius, treball col·laboratiu, accés a la informació, transformació de la informació en coneixement, reflexió i crítica de continguts i materials.

Competències digitals

Punts dèbils i amenaces

Connexió a Internet. L’ús de la tauleta sol dependre en gran mesura de la connexió a Internet. L’ample de banda ha de ser suficient per proveir de connexió estable a les tauletes. En ocasions, la connexió que està una mica obsoleta queda infradimensionada pel volum de demanda.

Emmagatzematge. La capacitat d’emmagatzemar continguts i aplicacions és limitada i, a més, en un model d’implementació com el del Projecte Eureka!, desigual entre els alumnes. De manera habitual, cal fer ús del Drive de cada alumne (gràcies als comptes @institutreguissol.cat) o de targetes de memòria per no saturar el disc dur. La instal·lació d’aplicacions també ha de ser raonada i raonable.

Baixa capacitat d’edició. La tauleta està més aviat concebuda com a una eina de navegació que no pas com una eina d’edició. Permet compartir informació i editar continguts de manera elemental, a mode d’esborranys. Però no és una eina potent d’edició. Per exemple, l’ús del teclat virtual tendeix a ser esgotador i incòmode i per tant és recomanable substituir-lo per un teclat físic.

Trastorns visuals. L’ús massiu i continuat de la tauleta pot produir una major incidència de trastorns visuals com ara esgotament visual, irritació ocular o, en casos extrems, visió borrosa. Això significa que, en aquest sentit com el llibre de text tradicional, la tauleta ha de ser un recurs de suport, en alguns moments fins i tot només puntual, compatible i racionalitzat amb accions i propostes alienes a la tauleta.

Avaries. Els equips són fràgils, més encara quan es fan servir en entorns escolars. La pantalla tàctil queda permanentment exposada i és molt susceptible a danys que n’impedeixen la funcionalitat. Resulta fonamental que els alumnes disposin de fundes i suports protectors per a les tauletes, i que aprenguin a fer-ne un ús prudent i curós.

Distraccions. En ser una eina oberta, la tauleta ofereix accés a aplicacions lúdiques, xarxes socials, etc. Els equips docents han d’articular i desplegar les normes d’ús adequat de la tauleta, i posar-les en coneixement de l’alumnat.

 

Característiques de la tauleta i criteris d’elecció

Actualment hi ha molts tipus de tauletes al mercat. Per al curs 17/18, almenys, la tauleta hauria de tenir pantalla de 10 polsades, 2 GB de RAM, disc dur de 16 GB i entrades de targeta SD o microSD, de microHDMI i USB o microUSB. Aquí disposeu d’un exemple.

Per triar la tauleta, cal tenir en compte que hi ha bàsicament 3 sistemes operatius diferents al mercat: Android, Windows 8 i iOS (iPad). Per raons econòmiques i també de concepte, l’Institut Reguissol recomana apostar pel programari lliure i de codi obert i, per tant, per l’Android (4.4 o 5.0) en detriment dels altres dos. Tingueu present que la distribució d’aplicacions en iOS es gestiona a través d’Apple Store, i que la majoria són de pagament o carregades de publicitat. En contrapartida, a Android es poden crear, distribuir, descarregar i instal·lar aplicacions des de Google Play, i la majoria són gratuïtes. Com que les màquines que carreguen un Android són de diferents marques i en diferents models (BQ, Woxter, Asus, Lenovo, Trekstor, Samsung, Wolder, Xtreme, Hannspree, Fnac, etc.), l’Institut Reguissol va decidir deixar l’elecció concreta de la marca i model de tauleta al criteri de les famílies.

Una tauleta és un aparell relativament resistent, però per la seva portabilitat i en ser tan lleuger, sol estar bastant sotmès a petits cops, fregaments, etc. A més i sobretot, la pantalla és delicada, sensible i altament exposada en l’ús ordinari. Per tot plegat, resulta imprescindible fer servir un funda protectora, que inclogui un tancament o una tapa sobre la pantalla. N’hi ha de tota mena de preus, des de 5 € fins a 35 €. Convindria interessar-se a la botiga, també, per assegurances que puguin cobrir danys o reparacions.

Les famílies poden optar, si en tenen de disponibles, perquè l’alumne faci servir un notebook, el que es coneix com a portàtil, o un netbook, el que es va posar de moda amb el Projecte 1×1. Amb tot, s’ha de dir que no són el mateix que una tauleta digital. Una tauleta és més portable (molt més lleugera), ergonòmica, més adient per llegir informació i navegar, integra la cal·ligrafia manuscrita, té una interfície i una pantalla tàctil més ajustada a l’ús amb el llibre digital, i una durada de la bateria molt superior. Això no vol dir que el notebook sigui inferior; per a moltes funcions, de fet, és superior: per exemple, per editar documents, presentacions, etc. En qualsevol cas, el Projecte Eureka! està més aviat enfocat des de l’ús de tauletes digitals.

En qualsevol cas, la proposta de compra d’una tauleta per alumne —resulta bàsica la ratio 1×1 o el que els anglosaxons en diuen BOYD (Bring Own Your Device: «porta el teu propi dispositiu») per disposar arreu d’un entorn personal d’aprenentatge— pot semblar que aboca a una despesa desmesurada o supèrflua per a les famílies. Això no obstant, si s’analitza el preu de la màquina i, fins i tot, se li sumen les llicències de llibres digitals, ja es conclou que resulta més econòmica que els llibres de text tradicionals en paper, sobretot si s’estima la duració mitjana del dispositiu en 3 o 4 cursos acadèmics.