Amb aquest paisatge tan suggeridor de l’artista Olga Sacharoff i que es troba en la col·lecció Carmen Thyssen, us deixem amb dos fragments de dos discursos que el director de l’Institut, Pere Parramon, els va adreçar en dos actes diferents a les tres professores que s’han jubilat aquest curs 2017-2018: la Teresa Negre, l’Imma Rodríguez i la Fabienne Valligny:
«Aquest curs es jubilen tres professores de l’Institut Rafael Campalans. La Teresa Negre, professora de Ciències socials, que per motius de força major no ens pot acompanyar avui, l’Imma Rodríguez, professora de Ciències naturals, i la Fabienne Valligny, professora de llengües estrangeres.
Permeteu-me que comparteixi amb vosaltres tres frases i moments de cadascuna d’elles que m’han marcat: la Teresa, una de les primeres coses que em va dir en rebre’m –en rebre’m quan jo era un professor que començava a Secundària–: «tranquil, jo t’ho aniré explicant tot»; l’Imma, en una reunió a començament de curs en la qual parlàvem de qüestions relacionades amb la innovació docent es lamentava «Veig que no em donarà temps de dur a la pràctica totes les novetats que vull impulsar»; la Fabienne, al seu torn, en una ocasió em va recordar «l’experiència és important». Fixeu-vos que, tot seleccionant aquestes paraules –aquests records, aquests moments– amb cadascuna d’elles, n’estic destacant tres valors: l’acompanyament, la il·lusió i l’expertesa.
L’acompanyament, la il·lusió i l’expertesa. És a dir, la capacitat de ser al costat dels altres, siguin companys o alumnes; la capacitat per mirar endavant entomant nous reptes; i posar el bagatge de tota una trajectòria al servei d’una organització com és l’Institut Rafael Campalans. Capacitats, totes elles, absolutament necessàries per treballar amb i per a persones en formació, els i les nostres alumnes.
Així, em nego rotundament a dir que la Teresa, l’Imma o la Fabienne deixen un buit a l’Institut Rafael Campalans. Dir això seria un gest d’ingratitud cap a tot allò que ens deixen després d’anys al servei de la nostra societat catalana a través de la docència. Naturalment, les trobarem a faltar, però ens fa contents saber que aquest pas només és una etapa nova que, coneixent-les, segur que serà d’allò més rica, i, d’altra banda, ens dóna tranquil·litat saber que el seu guiatge, el seu coneixement i el seu afecte, roman amb nosaltres.
Teresa, Imma, Fabienne, moltes gràcies!» [14 de juny]
«Avui es dona una coincidència particular, que em sembla que té força a veure amb la celebració en la qual ens trobem: avui s’han fet públiques les notes de les Proves d’Accés a la Universitat dels alumenes de Batxillerat, i dels vint-i-vuit nois i noies que s’hi presentaven, tots les han superat, i molts amb bona nota (fins aquí la falca publicitària). El poeta dels segles XVI i XVII Juan Ruiz de Alarcón va dir una frase ben curta i ben intensa que a mi se m’ha fet avinent quan pensava en aquest èxit: «Mai molt no ha costat poc». I en el camí de l’esforç, aquests alumnes no haurien pogut reeixir sense mestres i professores com la Teresa, l’Imma i la Fabienne, això és indubtable. Però el paral·lelisme que vull destacar no és aquest –per bé que vull que quedi implícit l’agraïment–, sinó quelcom al meu entendre més profund i que té a veure amb les planes i les muntanyes que envolten el nostre Institut Rafael Campalans. La terra es cultiva amb esforç, qualsevol que s’hagi acostat mínimament a les tasques de la pagesia, ho sap: les hores, el mirar amunt, el mirar avall, ara vigila amb aquella papallona, ara què passa amb el tancat, que si el sol, que si la pluja, que si l’ocell que veus venir, que si el cuc que no pots veure -em fa que tot això que dic poden ser metàfores de moments que coneixem molt bé a les aules, als passadissos de l’Institut, fent anar a tort i a dret el boli vermell-; i alhora, per cultivar, a banda de capacitat d’esforç, també s’ha de tenir en compte un altre aspecte condensat en una frase molt bonica que un de vosaltres em va regalar fa anys: “per fruitar, la terra ha de descansar”. La Teresa, l’Imma i la Fabienne han passat bona part de les seves vides laborals cultivant -no la terra, sinó fent més cultes les persones que han tingut al seu càrrec, i recordem que ser més culte vol dir ser més social, així que no només han treballat pels individus, sinó per a tot un poble-, i ara els toca descansar mercès aquesta conquesta social i ètica que és la jubilació… però fixeu-vos, descansar per continuar fruitant. Els alumnes de Batxillerat han tingut un èxit que és fruit de l’esforç, i ara la vida els exigirà que continuïn fruitant amb més treball que descans -ho puc dir ara que no em senten-. La Teresa, l’Imma i la Fabienne, en canvi, s’han guanyat continuar fruitant ara des del descans. Gaudiu d’aquests nous fruits, doncs, i recordeu que tots els que ens hem trobat aquí avui som al vostre voltant perquè també en continuarem gaudint, dels vostres fruits, dels molts que ja ens heu deixat, i dels molts que vindran. Molta sort!» [28 de juny]
