Per a tu, Jordi, amic, que ens has deixat…
Jordi, amic, professor, company, mestre… com ens costa trobar les paraules per explicar la pena que sentim que ens hagi deixat tan d’hora…
En Jordi ha estat un company silenciós i discret com les seves llargues passes, generós i alhora divertit i genial enmig del desordre i els canvis, també ha estat un home polièdric, persona de tantes facetes com habilitats…
Parlar del que ha significat en Jordi per a l’institut es fa tan difícil perquè no es pot explicar amb pocs mots. Mentre escric m’imagino el que diria si ens veiés a tots reunits aquí…”Què fan, què passa?” I se n’aniria sense esperar la resposta perquè mai no se li acudiria pensar que hem vingut per ell…
En Jordi no volia mai que se li donés les gràcies per a res del que feia, “Ah! això…” i ens oblidava tot seguit per tornar al seu món a la cerca d’imatges, colors i formes o paraules que ja estava rumiant que hauria de tenir el seu pròxim projecte…
En Jordi ens amenitzava les festes amb música, vídeo i televisió, però el millor de tot va ser el seu mestratge: aquella colla d’alumnes que el seguien a tot arreu perquè els deixés manipular els aparells de la ràdio… però l’engranatge que millor dominava era l’humà, perquè lligava els que tenia al seu entorn amb la màgia de l’encantador de feres.
En una festa de final de curs li vam voler donar les gràcies públicament, per tot, i no en volia ni sentir a parlar…
Per part meva i en nom de tots els professors i professores, personal de l’administració i serveis, pares, mares i alumnes de l’institut que ara represento ho vull dir davant vostre perquè darrere un senzill gest de gratitud el que volem és parlar de la profunda estima que tenim per en Jordi.
Gràcies del teu mestratge, Jordi, gràcies per ser tan generós, humil i, alhora, gran i bo.
Roser Sidera, Directora de l’institut Rafael Campalans
