No descobrirem res si diem que el Gran Dictat, programa de TV3, és un bon programa d’entreteniment, que té molta gent enganxada a veure’l diàriament, i ara també els dissabtes al vespre. Doncs bé, a part de ser un bon entreteniment és també un programa que molta gent hi troba font de coneixement, sobretot en relació a la nostra llengua.
Dilluns passat, 17 de febrer, uns quants alumnes de l’institut, amb professors acompanyants, vam anar a Barcelona a la gravació de tres programes del Gran Dictat. Que és un programa gravat, ja se sap, i que es fa davant d’un públic de debò, també. El públic real vam ser nosaltres: nois i noies de 2nB, que el curs passat van ser els guanyadors de la Marató de punts; i també hi van anar els alumnes del grup +de8, com a premi per la seva bona feina. Allí vam poder veure en directe el presentador, Òscar Dalmau, que també és el senyor de la veu del programa Caçadors de bolets. Entre programa i programa un divertit showman de nom Ferran entretenia el públic amb acudits i altres facècies lingüístiques molt divertides i que feia riure els espectadors en el temps mort de la gravació per fer l’estona més amena.
Bé, aquesta crònica l’hem començat per la segona part del dia. De fet al matí vam fer una visita al TNC, Teatre Nacional de Catalunya, on ens van fer una visita guiada i ens van ensenyar el ventre del teatre, les entranyes, en diuen. Sense públic, això sí, però ple d’una vida misteriosa i plena de moviment, encara que no hi haguessin actors. Tot plegat molt interessant. Després de la visita al teatre vam fer una volta a la zona de les Glòries: la torre Agbar, visita des de l’exterior d’aquest fascinant i monumental edifici que molt aviat esdevindrà un hotel de luxe. Un altre edifici singular que visitàrem des de fora fou el nou mercat dels Encants, que té una coberta amb un efecte mirall meravellós i seductor, que reflecteix al sostre la vida que es desenvolupa a la part baixa del mercat. Xulíssim.
En Pere Parramon ens va fer de guia en aquests espais exteriors i ens va fer adonar que hi ha determinats edificis que fan les ciutats molt especials i singulars, que les diferencien de les altres ciutats del món, i que configuren Barcelona com un reflex del que és i del que vol ser. La ciutat adquireix personalitat amb els edificis que es construeixen al llarg del temps i que identifica cada època i la manera de ser de la gent del país.
Amb l’excusa del Gran Dictat vam gaudir d’un dia ben complet.
“Falcó de notícies”
