L’alumnat d’Aula oberta aquest curs hem cultivat l’hort de temporada, però també hem començat a crear espais perennes més autònoms que esperem que any rere any es vagin consolidant, combinant un jardí medicinal, arbres fruiters i arbustos mediterranis. Us presentem el nostre resum anual i el perquè hem fet les coses, a més d’algunes recomanacions per si us animeu a cultivar. Començarem pel jardí.
L’any passat els alumnes que enguany fem 4rt vam participar en la creació del jardí de pol·linitzadors, on hi ha diversitat de plantes autòctones i medicinals florides (1) que donen refugi i aliment a molts insectes, i que també ens ofereixen bellesa, medicina i bona olor; l’hort d’aliments també es beneficia del jardí, ja que les flors atrauen pol·linitzadors, que són molt necessaris per alguns cultius i milloren la producció en d’altres. Aquest any només hem hagut de fer un manteniment puntual i no para de créixer! Segur que t’hi has fixat perquè és molt vistós amb espígols, romanís, sàlvies… i si t’hi fixes més, hi veuràs abelles, borinots, sírfids i moltes papallones. Però els pol·linitzadors necessiten alguna cosa més que flors per sobreviure: és important tenir en compte una varietat de plantes que floreixin en diferents estacions per garantir l’aliment durant tot l’any, a més de refugis naturals com troncs vells i hotels d’insectes, algun punt d’aigua, i molt important, evitar els productes químics. El jardí el vam dissenyar amb espècies majoritàriament mediterrànies resistents a la sequera, i ja podem afirmar que tenim un jardí de secà, ja que va passar tot l’estiu sense ni una gota d’aigua de reg i, no només va sobreviure, sinó que estava ben ufanós. Esperem que aquest estiu segueixi creixent sense aigua de reg. Com podeu veure, hem fotografiat alguns insectes pol·linitzadors gaudint de les flors del jardí per tant, el jardí comença a fer la seva funció: veiem una abella de la mel, un borinot, una papallona blaveta comuna, una papallona bruna de bosc i un escarabat tou.
Si parlem de pol·linització ens ve al cap l’abella de la mel, la més popular, però la pol·linització va molt més enllà de les abelles de la mel (només un 10% de les abelles són socials, tota la resta són solitàries) i, també va molt més enllà de les abelles: hi ha milers d’espècies de papallones, mosques, arnes, escarabats, ocells, ratpenats i altres animals que també contribueixen a la pol·linització. A Europa un 10% de les espècies d’abelles es consideren amenaçades i un 37% es troben en declivi, segons dades del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Aquests percentatges són similars en el cas de les papallones i les dades del Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), que apunten declivis en un 70% de les espècies de papallones de Catalunya. En total, el 40% dels insectes pol·linitzadors estan en perill d’extinció i en només 10 anys, les zones de prats i boscos a Europa, han passat de tenir cent espècies d’insectes de mitjana a conservar-ne només una trentena. L’extinció dels insectes és vuit vegades més ràpida que la de mamífers, aus i rèptils i el motiu de la seva desaparició és la destrucció dels seus hàbitats naturals per urbanitzar-los o transformar-los a l’agricultura industrial. Això és un gran problema, perquè segons la FAO, més d’un 70% dels aliments que es produeixen al món depenen de la pol·linització. A més a més dels cultius alimentaris, el 90% de les plantes silvestres també requereixen dels insectes per reproduir-se, que al seu torn són recurs alimentari i refugi per a moltes altres espècies. Aquestes dades corroboren la importància dels pol·linitzadors tant per la nostra alimentació com per la biodiversitat del planeta, sent la base de complexes xarxes d’espècies interconnectades.
(1) Les plantes medicinals i aromàtiques del jardí: Espígol dentat, Cap d’ase i Barballó; Farigola; Romaní; Sàlvia comuna i vermella; Espernallac; Ruda; Nepeta; Marialluïsa; Camamilla, Crisantem; Roser; Boixac; Milfulles.
