Els sistemes que integren arbres, arbustos i herbacis (plans verticals i horitzontals) són els que més optimitzen el cicle del carboni del que parlàvem a l’article anterior, i de retruc, el cicle del nitrogen, per això és beneficiós combinar espècies de diferents estrats, amb diversitat d’estructura i funcions, com si imitéssim un bosc: com més divers i complex és l’agroecosistema, més eficient a l’hora de fixar carboni al sòl o de retenir aigua i fertilitat i, per tant, més autonomia i estabilitat tindrà. Aquest any l’alumnat d’Aula oberta de 3r i 4rt hem plantat una vintena d’arbres fruiters de varietats tradicionals repartits per la zona del jardí, la zona de prat, i la zona de pendent, com pomeres, pereres, albercoquers, cirerers, presseguers, ametllers, o nogueres. Hem escollit varietats primerenques i tardanes segons el moment de maduració de cada varietat per poder collir la fruita en els mesos de calendari escolar, i així no malbaratar aliments. A més, un bosquet de fruiters diversificat i amb floracions escalonades manté una població estable de pol·linitzadors, sobretot si es complementa amb flors i arbustos silvestres i cultius de temporada. Tots els arbres que hem plantat són fruiters de varietats tradicionals o silvestres. Abans de plantar-los l’alumnat vam fer un disseny sobre paper per distribuir-los en l’espai i vam veure que cada espècie pot tenir necessitats diferents (d’espai, llum, pendent). Evidentment a cada fruiter li hem fet el seu clot amb la nostra barreja de compost, fems i biochar. Ara ens queda pendent fer-los cartellets de fusta amb la gravadora làser de l’aula FAIG. La compra la vam fer a Arboreco, per si us animeu a cultivar fruiters a casa, a la web us donen tots els detalls de les varietats..
Els arbres ens ofereixen molts serveis ecosistèmics: les arrels augmenten la fertilitat del sòl, les fulles caigudes sumen al cicle del carboni i nitrogen, milloren la retenció d’aigua, disminueixen l’erosió, purifiquen l’aire, són refugi per la biodiversitat, i a més, ens donen ombra, aliment i materials. Però perquè li diem als nostres fruiters futur refugi climàtic? Creus que podem parlar de clima sense pensar en la vegetació? Les plantes i el sòl que cobreixen tenen una gran influència sobre l’ambient que ocupen de manera local, contribuint a crear microclimes (quan es tracta de grans àrees també hi ha un efecte a gran escala). A l’estiu has sentit que els espais amb arbres són més frescos? doncs això són aquests microclimes. Per tant, els arbres són uns veritables climatitzadors, i ho hem de valorar, sobretot, en vistes dels estius calorosos agreujats pel canvi climàtic. Per això és diu que “plantant arbres plantem aigua” o que els boscos son “bombes d’aigua”. Més enllà de l’arbrat, els boscos madurs són molt importants per fer front al canvi climàtic donat que regulen el cicle de l’aigua a nivell local i regional (afavoreixen la recàrrega de l’aigua subterrània i el reciclatge de l’aigua atmosfèrica, i inclús, reforcen la generació de núvols a nivell local i refreden el clima mitjançant l’evapotranspiració) i regulen el cicle del carboni (actuen com a embornals naturals que capturen i emmagatzemen diòxid de carboni de l’atmosfera, que transformaran en biomassa, i transferiran al sòl quan es desprenguin).
I perquè varietats tradicionals? Us explicarem una història breu sobre les varietats de fruiters, prenent d’exemple la poma, però que és similar amb totes les fruites. Coneixes més de 5 varietats de pomes? Tenen noms súper internacionals? Bé, doncs tenim un problema perquè n’existeixen moltes més, locals i boníssimes, i les estem perdent perquè la producció de poma (i fruita en general) s’ha homogeneitzat tant que ha quedat reduïda a la fuji, pink lady, royal gala, granny smith i golden (has pensat en aquestes, no?) perdent pel camí una gran agrobiodiversitat. Les pomes sempre han estat molt importants al nostre territori, teniem la rabada, quadres, reineta, camosa, sang de llebre, bellesa de roma… pomes antigues que perduren gràcies a projectes com Arboreco o el pomari d’Arbúcies. Plantant aquests fruiters a l’institut volem crear un petit reservori genètic de fruiters locals, més adaptats al nostre territori perquè en un futur puguem provar nous sabors i seguir difonent aquest tresor genètic.
