Però us explicarem un secret que també té a veure amb la resistència d’aquest jardí de pol·linitzadors de secà que no necessita reg per sobreviure. La tria de plantes mediterrànies és important, però no és l’únic factor. Primer vam preparar bé la terra, amb una barreja de compost, fems i biochar per aconseguir crear un sòl viu, per col·laborar amb dos cicles biogeoquímics molt importants a la natura: el cicle del carboni i del nitrogen. Segur que ja saps que els fems i el compost són adobs coneguts que aporten sobretot nitrogen, però també potassi, fòsfor, calci… i altres elements essencials per al creixement de les plantes. Però saps què és el biochar? Bàsicament és carboni orgànic, molt porós, lleuger i estable, resultat de sotmetre restes vegetals llenyoses a altes temperatures en un entorn amb baix contingut d’oxigen. Molt semblant al carbó de la barbacoa però que no es crema sinó que s’enterra. A les fotos es veu el procés d’aplicar el biochar activat amb compost i fems.
Perquè apliquem el biochar en combinació amb adobs que l’activen? El biochar oferirà un hàbitat ideal per als microorganismes amb una estructura microporosa que aireja i un efecte esponja que reté l’aigua i els nutrients solubles (K, Mg, Ca i N) i un magatzem de carboni. El compost activarà la vida microbiana i oferirà el nitrogen i els altres nutrients necessaris. Per tant, la seva combinació afavoreix que la humitat es quedi al sòl, facilita la circulació d’oxigen i diòxid de carboni entre les arrels i els microorganismes, permet que els nutrients estiguin disponibles i ajuda a regular el PH, i tot això, millora la fertilitat, l’estructura del sòl i les seves propietats físiques i químiques. Els microorganismes del sòl (sobretot bacteris i fongs) necessiten una proporció adequada de carboni i nitrogen C:N per descompondre correctament la matèria orgànica, i el carboni del biochar evita que la matèria orgànica es descompongui ràpidament, emetent menys CO₂ a l’atmosfera. Però és que, a més, contribueix al segrest de carboni de manera estable durant centenars d’anys, sent una estratègia molt interessant en la lluita contra el canvi climàtic, i diferents estudis assenyalen que la producció sostenible de biochar a nivell mundial equivaldria a retirar anualment de l’atmosfera l’equivalent al 12% de totes les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Per si us interessa, el biochar l’hem aconseguit a Boscos Actius, que a més de produir-lo, saben moltes coses i ens van fer una xerrada molt interessant.
Aquestes pràctiques ens han anat permetent regenerar els sòls a una velocitat increïble, sobretot a les zones on hem aplicat biochar. Si algú recorda com estava el terreny fa dos anys era com un sorral amb alguna clapa verda (ben dur, sense estructura i amb un color clar característic de manca de matèria orgànica) i com està ara, podrà treure les seves pròpies conclusions (podeu veure-ho a les fotografies). A la zona de trepig, l’any passat vam aplicar altres pràctiques com els adobs verds, sembrant trèvol, facèlia, veça… i altres lleguminoses que aporten fertilitat gràcies a la seva captura de nitrogen atmosfèric en simbiosi amb els bacteris rhizobium. Però els resultats els hem vist enguany, amb un sòl cada cop més negrós (color característic dels sòls ben nodrits) i estructurat on hi creix verd i ple de vida, també subterrània! per exemple, ara és molt comú trobar-hi cucs de terra. Vam aconseguir les llavors dels adobs verds (de primavera i tardor) a Les Refardes on us expliquen detalladament en què ens pot ajudar cada espècie, el moment de sembra etc. però també hi podeu trobar qualsevol tipus de llavor d’hortalissa o de flor, totes ecològiques. També us recomanem les llavors d’Esporus i d’Eixarcolant.
També hem realitzat experiments a l’aire lliure on hem après que el sòl es composa de partícules minerals de diferents mides (sorra, llim i argil·la) que poden estar en diferents proporcions segons el tipus de sòl i que estan unides formant agregats entre elles a partir de la matèria orgànica, i deixant diferents tipus d’espais buits entre sí: això determina l’estructura del sòl i les seves funcions. Hem après a identificar amb mètodes visuals, tàctils i olfactius, així com amb senzills experiments, quines zones tenen el millor sòl de l’hort.
