Dissabte 27 d’octubre es va celebrar una nova edició de La Mini a El Pont de Suert. De nou, els alumnes del Cicle de Neu han utilitzat aquest esdeveniment per abordar de manera pràctica les primeres unitats formatives de l’assignatura DISSENY D’ESPAIS I ESDEVENIMENTS ESPORTIUS.
La METODOLOGIA de treball a través de PROJECTES resulta molt interessant i ens ajuda a assolir els objectius, sobretot el desenvolupament de les capacitats dels alumnes.
Passem de la teoria a la pràctica, on l’examen final és l’organització d’un esdeveniment que acostuma a convocar prop de 300 esportistes, 700 acompanyants i 90 voluntaris.
Quina pressió no? Això sí que és un examen! Això sí que és una prova on l’error, tan sols pot ser mínim, ja que el “participant” no entendria una situació on es desencadenés una errada rere l’altre.
En aquest tipus de projectes busquem l’excelència. Com a docent, estic cansat de veure com molts alumnes es conformen amb el 5, amb superar aquell llindar que el sistema ofereix a tothom per anar avançant. El “cafè para todos” del sistema educatiu.
Quan t’emboliques a treballar amb aquesta metodologia, tot allò per al que ens han entrenat, s’esvaeix. No ens han ensenyat a treballar així, ni a professors ni a alumnes. La zona de comfort desapareix per a tothom.
Quan comencem a crear equips de treball, encarreguem tasques adaptades als perfils de cada alumne, proposem una deadline per a cada presentació, a partir de la qual, podem seguir avançant, ens entra la por.
Quan demanes als alumnes que investiguin, que busquin, seleccionin i preparin informació, que la comparteixin dintre del grup, es desencadena el conflicte. Sovint, no hem acostumat als alumnes a ser responsables del seu propi aprenentatge. Tenen accés a molta informació però elaborar-la, presentar-la, comunicar-la de manera eficaç i persuadir a la resta del grup, és molt difícil. Tampoc no estan acostumats a que la teoria de l’aula, es tradueixi en realitat, en acció i interacció amb d’altres.
En situacions reals com aquestes el 5 mai no és suficient. Si no arribo al 8, com a mínim, les espectatives no es veuen superades i per tant, la implicació i el compromís de l’alumne en el seu propi aprenentatge, creix exponencialment.
La Mini per tant, no és tan sols allò que hem vist el dia 27/10 sinó també, el camí que ens hi porta.
En aquest camí hem desenvolupat tallers amb els nens i nenes de l’Escola Ribagorçana per parlar de SOSTENIBILITAT, de les 4 erres. RECICLAR, REDUÏR, REUTILITZAR i RECUPERAR.
Hem volgut aprendre a comunicar una idea carregada de valor i aconseguir petits canvis en les persones. Hem dissenyat una estratègia i eines didàctiques per a traslladar el missatge. Conscienciar sobre la necessitat de conservar el nostre entorn per poder viure en un món millor és el que hem mirat de transmetre als petits veïns de l’institut.
Generar interaccions entre generacions i currículums formatius diferents és una idea molt interessant que reforça i dona sentit a la “comunitat” educativa. Acostumem a trobar formulacions similars en els objectius dels Projectes Educatius de Centre. Si a més treballes en la línia del SERVEI COMUNITARI, ampliem la incidència de les nostres accions.
Quan plantegem el projecte de La Mini, la nostra intenció no és tan sols aprendre a organitzar un esdeveniment.
A través de la interacció amb els alumnes de primària aprenem a comunicar una idea i mirem d’incidir en la millora de la nostra petita societat.
Fomentem la pràctica de l’esport i dels valors inclusius, d’esforç, compromís i responsabilitat que aquesta pràctica porta associada.
Quan anem a l’Institut El Pont de Suert a buscar el VOLUNTARIAT necessari per a gestionar una activitat tan gran, involucrem molts alumnes de la ESO i Batxillerat en un escenari que fomenta l’arrelament de la pràctica esportiva al territori, al Pirineu.
Estem aconseguint, a petita escala, un SERVEI COMUNITARI per als petits esportistes, les seves famílies i amics que gaudeixen d’un matí de dissabte.
Tanquem tardor i anem a l’hivern. Ens veiem a la neu!!
