Xerrada amb Maria Ester Salvat, una lliçó de vida

 

El passat dilluns 8 d’octubre, els alumnes de 1r Cicle Mitjà de dependència van tenir una xerrada a càrrec de la Maria Ester Salvat que els va parlar de la seva vivència-experiència com a mare de la seva filla Eulàlia.

L’Eulàlia, que ara té gairebé 18 anys, va néixer amb una síndrome desconeguda que feia que el seu cos físic no li respongués. No va ser fins als 10 anys que els científics varen poder descobrir i diagnosticar que aquesta síndrome que patia era causada per una mutació genètica que van anomenar H-ABC. ( més informació a www.h-abc.org ).

En un to molt seré, clar i emotiu, la Maria Ester, ens va explicar com han viscut ( ella i la seva família) tots aquests esdeveniments durant tots aquests anys amb l’Eulàlia. Ens va aportar informació sobre aquesta síndrome, que va crear ella en una web, etc. Ens va detallar com l’Eulàlia no pot moure cap part del seu cos però sí que pot riure, plorar, emocionar-se, com es poden comunicar mare i filla només amb el pensament i la mirada, que l’Eulàlia té l’oïda molt fina i respon molt bé a allò que li agrada escoltar: paraules boniques, la música, que li encanta… També ens va explicar els moments més difícils de la malaltia, el dia a dia…,  però sobretot, tota la consciència i la llum que els ha aportat i els aporta a tota la família tenir, conviure i cuidar de l´Eulàlia.

Durant tot aquest procés, la Maria Ester va confeccionar una pàgina web que va titular “plou i fa sol” on explica moltes coses del dia a dia, de les adaptacions que van haver de fer per a poder cuidar bé l’Eulàlia, llibres, experiències, dels sentiments…, que podeu visitar a http://www.xtec.cat/~msalvat1/

Des de fa uns anys, l’Eulàlia assisteix al centre-escola ” la Muntanyeta”, gestionada per l’Associació provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona. Més informació   http://www.appctarragona.org/ca/ , escola que visitaran també properament les nostres alumnes de 1r CFGM d´Atenció a la Dependència.

 

 

Val a dir, per acabar, que les alumnes es van mostrar molt interessades (i algunes, fins i tot, emocionades) en escoltar aquesta vivència d’una mare ( i professora d´ESO ) de primerà mà i li van fer tot de preguntes. Això  encoratja el professorat a programar més xerrades i fer més sortides per conèixer de primera mà en què consistirà la seva futura feina en relació amb l’atenció a la dependència.