L’Institut Narcís Oller pren el nom d’Institut Josefina Cardó durant el  dia 8 de març, en homenatge a les dones transformadores de Valls i Comarca

L’Institut Narcís Oller es dirà simbòlicament Institut Josefina Cardó durant el dia internacional de la dona treballadora. És una de les accions reivindicatives que la comissió lila del centre du a terme en favor de la igualtat de gènere i la promoció de les dones en tots els àmbits de la societat en què perdura la discriminació.

JOSEFINA CARDÓ SOLER (el Vendrell, 1921- Valls, 2017)
Josefina Cardó i Soler era doctora en història i va ser professora i catedràtica de geografia i història i d’història de l’art a l’Institut Narcís Oller durant 35 anys. I, a més, un veritable referent de la llengua i la cultura catalanes a la comarca de l’Alt Camp.

El pare de Josefina Cardó era de Valls, encara que se’n va anar a viure al Vendrell, que és on va néixer la Josefina. Quan es va crear l’Institut, el primer institut públic de l’Alt Camp, la tardor de 1952, Josefina Cardó va demanar la plaça, i és el lloc on va acabar la seva vida laboral, l’estiu de 1987.

Josefina Cardó va escriure diferents monografies sobre temes de geografia econòmica de les comarques de Tarragona, centrades sobretot en els segles XVIII i XIX; la seva tesi doctoral va ser sobre els canvis en els conreus del Camp en aquesta època; també va col·laborar a la Gran Enciclopèdia Catalana en diferents entrades relacionades amb la seva especialitat.

Durant les dècades dels 60 i 70 del segle XX, durant la dictadura franquista, juntament amb el també professor i estudiós Jaume Aguadé, va ensenyar el català de manera altruista a alumnes i ciutadans en general i va ensenyar història de Catalunya als seus alumnes de batxillerat, malgrat que no era al temari oficial. També va ser una de les impulsores de l’escoltisme a les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà.

Per tot això és una figura recordada i valorada per moltíssims vallencs i comarcans així com per alumnes de poblacions més llunyanes, ja que a Valls hi va haver una residència estudiantil –el Col·legi Menor- que acollí joves procedents de diferents comarques de Tarragona, Lleida i Barcelona, i encara de més lluny, com les Illes, que estudiaven a l’Institut i a l’Escola del Treball.

La senyora Cardó va rebre la distinció de Vallenca de l’Any el 2010 i també va rebre un Reconeixement de l’Ajuntament, especialment per la seva tasca en favor de la llengua i el país.