MELANCOLIA o MALENCONIA

La melancolia també és pot dir malenconia i va ser definida pel francès Víctor Hugo (segle XIX) com ” la felicitat d’estar trist”. És és un estat d’ànim en el qual ens sentim tristos, desganats, abatuts.
Aquesta paraula provè del grec, està formada a partir del adjectiu μέλας, μέλαινα, μέλαν(negre) i del substantiu χολή,-ής, que vol dir bilis.  La melancolia  (μελαγχολία) significa literalment  ‘bilis negre’.
El grec Hipòcrates (segle V aC) que és considerat el pare de la medicina va definir que la bona salut s’aconseguia amb l’equilibri o mescla dels quatre elements : la sang, la flegma, la bilis negra i la bilis groga. Aquests elements, coneguts en grec com a χυμοι ( sucs) ens arribarien amb la forma llatina d’humors (“líquids”)
Després d’Hipòcrates sorgiren moltes teories que van associar els humors a quatre tipus de caràcters personals:
1–  Caràcter Sanguini. Corresponia a aquells individus amb molta sang. Eren sociables, valents i apassionats
2– Caràcter Flegmàtic. Corresponia a aquells amb molta flegma. Eren tranquils, impassibles i freds
3– Caràcter Colèric. Corresponia a aquells amb molta bilis (χολή) groga. Eren agressius i irascibles.
4– Melancòlic (o malenconiós). Corresponia a aquells amb molta bilis negra (μέλας). Eren meditabunds i depressius.
A partir de la teoria hipocràtica dels humors també es va creure a cada edat predominava un humor: a la infància i fins als 17 anys, dominava la sang; en la joventut, dels 18 als 35, dominava la còlera; en la maduresa, dels 35 als 60, dominava la malenconia; i en la vellesa, la flegma.
Aristòtil  finalment va escriure que hi ha una relació entre la melancolia i els homes enginyosos, afirmant que els grans genis tenien un caràcter melancòlic perquè la bilis negre predominava en el seu cos.

 

Marina Grecu, alumna de primer de batxillerat d’humanitats.