La melancolia també és pot dir malenconia i va ser definida pel francès Víctor Hugo (segle XIX) com ” la felicitat d’estar trist”. És és un estat d’ànim en el qual ens sentim tristos, desganats, abatuts.
Aquesta paraula provè del grec, està formada a partir del adjectiu μέλας, μέλαινα, μέλαν(negre) i del substantiu χολή,-ής, que vol dir bilis. La melancolia (μελαγχολία) significa literalment ‘bilis negre’.
El grec Hipòcrates (segle V aC) que és considerat el pare de la medicina va definir que la bona salut s’aconseguia amb l’equilibri o mescla dels quatre elements : la sang, la flegma, la bilis negra i la bilis groga. Aquests elements, coneguts en grec com a χυμοι ( sucs) ens arribarien amb la forma llatina d’humors (“líquids”)
Després d’Hipòcrates sorgiren moltes teories que van associar els humors a quatre tipus de caràcters personals:
1– Caràcter Sanguini. Corresponia a aquells individus amb molta sang. Eren sociables, valents i apassionats
2– Caràcter Flegmàtic. Corresponia a aquells amb molta flegma. Eren tranquils, impassibles i freds
3– Caràcter Colèric. Corresponia a aquells amb molta bilis (χολή) groga. Eren agressius i irascibles.
4– Melancòlic (o malenconiós). Corresponia a aquells amb molta bilis negra (μέλας). Eren meditabunds i depressius.
A partir de la teoria hipocràtica dels humors també es va creure a cada edat predominava un humor: a la infància i fins als 17 anys, dominava la sang; en la joventut, dels 18 als 35, dominava la còlera; en la maduresa, dels 35 als 60, dominava la malenconia; i en la vellesa, la flegma.
Aristòtil finalment va escriure que hi ha una relació entre la melancolia i els homes enginyosos, afirmant que els grans genis tenien un caràcter melancòlic perquè la bilis negre predominava en el seu cos.
Marina Grecu, alumna de primer de batxillerat d’humanitats.
Comentaris recents