Avui, 27 de febrer de 2018, tots els que formem la gran família de l’Institut Miramar estem de celebració. Alumnes, professors, personal d’administració i serveis, pares… ens hem de felicitar perquè l’edifici compleix 25 anys.
FONT: Arxiu Municipal de Viladecans (AMVA) FONT: Arxiu Municipal de Viladecans (AMVA)
Una mica d’història…
En el curs escolar 1987-88 es van habilitar 6 aules per a alumnes de BUP en mòduls prefabricats (“caracolas“) en els terrenys que l’Ajuntament havia cedit a la Generalitat per a construccions escolars en l’avinguda Roureda, cantonada Av. Ballester. La decisió responia a un important augment dels alumnes de batxillerat a la població, circumstància que va modificar la previsió inicial de construir en els mateixos terrenys un centre d’EGB de 20 unitats. El curs següent es van afegir 3 barracots més i la primera promoció de COU, en l’Institut de Batxillerat – Extensió Viladecans, va sortir el curs 1990-91.
La precarietat de les instal·lacions i la urgència d’urbanitzar el Torrent Ballester fa més evident la necessitat de construir un nou edifici. I arriben les tensions. A l’octubre de 1988, l’Ajuntament parla de promeses i compromisos incomplerts pel Departament d’Ensenyament. Pares, alumnes i professors es manifesten al carrer. El Consell Escolar, fins i tot, mitjançant un comunicat publicat al Butlletí de Viladecans, qüestiona una carta enviada des de l’Ajuntament als pares:
Que tanto profesores como alumnos nos hemos visto dolidos por el término “calidad de enseñanza en los barracones”, ya que aunque falta calidad de instalaciones se intenta suplir con el esfuerzo de los profesores dichas deficiencias.
A finals de 1989 es presenta l’avantprojecte. L’arquitecte, Coque Bianco, davant d’alumnes, pares i professors, va explicar que el nou edifici havia de servir de nexe d’unió entre dues zones de la ciutat, Albarrosa i Montserratina. La planta, una creu en diagonal, incorporava dos volums entrecreuats. Un, geomètricament pur i ordenat en tres nivells, per a les activitats acadèmiques i administratives; l’altre, amb sostre ondulant i acabat amb una ona congelada, per al gimnàs, sala d’usos múltiples i tallers. A l’interior, un pati triangular i l’àrea de pistes esportives. El projecte era fantàstic, però els professors van fer notar les absències: laboratoris i aules per a grups de diversitat.
Finalment, el 2 d’octubre de 1992, va començar el curs en les noves instal·lacions de l’Institut Miramar. La inauguració oficial, a càrrec del President de la Generalitat, Sr. Jordi Pujol, acompanyat d’altres autoritats, tindria lloc el 27 de febrer de 1993.
I ara, els records…
La lluita per l’edifici.
Va ser llarga i àrdua. Semblava una cursa d’obstacles: la designació i cessió dels terrenys, sobre els quals pesava un fideïcomís, el lloc exacte de la ubicació del nou centre… Demora rere demora. En Carmelo Díaz, representant dels pares al Consell Escolar, va aconseguir que l’Ignasi Riera, aleshores diputat al Parlament de Catalunya, hi intervingués i presentés una interpel·lació parlamentària per desencallar l’assumpte.
El bateig.
Com es diria la criatura que, amb tantes penes i treballs, havíem donat a llum? Els noms proposats eren: Ginesta, Pedro Almodóvar i Miramar. Per majoria absoluta, en el Consell Escolar, va guanyar aquest darrer. Ja teníem nom: Miramar. Sona bé, oi? Però l’Administració durant força temps es va entestar a anomenar-nos Jofre de Foixà.
El canvi de casa.
Eureka! Va arribar l’hora de mudar-se. Professors, alumnes i personal no docent, va col·laborar en el trasllat de tot el material. Tots plegats fent de camàlics, i amb molt de gust!
Quina fredor, l’obra vista. Les aules ens van semblar molt petites. Els laboratoris, d’allò més despullats, només tenien unes piques aguantades amb ferros. Però, malgrat tot, quina meravella tenir departaments, sala de professors, laboratoris, despatxos…!
Professors/es del Miramar
27 de febrer de 2018
