Per celebrar el Dia Internacional de la Dona, alguns alumnes de batxillerat de l’Institut Martí l’Humà han escrit microrelats. Amb aquests textos s’ha participat en el Recull de Microrelats de la Conca de Barberà que ha organitzat el SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones).
Segons les bases del concurs, el microrelat havia de tenir un màxim de 420 caràcters i havia de contenir la paraula “dona”. El relat escollit serà publicat a l’edició de punts de llibre del SIAD del 2018.
Us deixem uns quants dels nostres microrelats perquè en gaudiu amb la lectura:
Possibilitats
Ell li donava un fals suport perquè li deia que seria massa difícil per a ella trobar una feina estable. Un dia, la dona li va contestar: “T’equivoques, això era abans, ara tinc les mateixes possibilitats que qualsevol home de treballar, o això m’agrada pensar…”
Realitat
Aquell matí de primavera els ocells recitaven una música perfecta. Jo m’estava prenent el cafè; de fons, sentia les notícies. Una em va impactar, anunciaven la mort d’una dona per violència masclista; l’altra em va sotragar, tres nois havien violat una noia durant un concert. Va ser llavors quan em vaig adonar que la música no era tan perfecta.
Carta anònima
Estimades dones, us escric anònimament per dir-vos que heu estat i sereu un tresor per a la humanitat. Gràcies a la teva paciència, al teu afany de progressar, al teu esperit revolucionari, a la teva fortalesa… avui som més fortes que mai. Encara hi haurà qui us recriminarà actituds; una faldilla massa curta o una opinió massa rotunda encara poden ser qüestionades. No defalliu.
Pensaments
Vaig arribar a pensar que a les dones no ens havia creat Déu, sinó el diable. La meva sang, vermella com l’infern. El meu cos, com més es perfila, més s’ha de tapar, per no pertorbar a qui el miri, per no ser culpable d’encendre un desig que crema i que deixa després les cendres del pecat.
Fórmula
La meva proposta és senzilla, Amal. Tal com el teu nom indica, esperança i lluita, avui no ens podem rendir. Necessitarem tres ingredients principals; unió, força i voluntat. El primer serà el més difícil de trovar; les haurem d’ajudar a desfer-se de certs anclatges. El segon el trobarem en el bell cor de la dona. I el tercer no cal buscar-lo, en traurem una mica de cadascuna de nosaltres. Ja veuràs com vencerem.
Lliures
Com les flors quan floreixen a la primavera, com els cels quan emprenen el seu viatge, com la llum del sol cada matí, com l’aigua que baixa pels rius, com la naturalesa els ha donat la vida. Així són elles, cada dona del nostre país, fortes, lliures, capaces i orgulloses.
Ser
Hem hagut de cohibir desitjos, reprimir-nos i mostrar-nos dòcils. Hem hagut de callar, alçar el cap i avançar. Hem hagut de ser presoneres d’un patró idealitzat, i complir-lo per tal de satisfer. Però tenim coratge, rigor i un ventre capaç de notar i donar vida. No se’ns remunera pel treball fet però ens hem de sentir lliures per haver estat valentes i haver enfortit el cor entre tanta impietat. Som dones i heroïnes.
Tresor
Ella s’hauria de cuidar com una joia, perquè és simplement preciosa.
Ella és carinyosa, simpàtica i bella perquè és extravagantment dona.
