El passat dijous dia 19 d’abril l’alumnat de 1r d’ESO dins l’hora del projecte Un pont de mar blava vam tenir el privilegi d’escoltar les experiències i aprenentatges de viure en un camp de refugiats durant deu dies per part de la Carla i l’Anna , així com també, vam comptar amb les vivències de la Tahani, noia sahrauí que fa deus anys que viu a Lleida.
L’objectiu de la xerrada era, prèvia preparació de l’alumnat de projectes, elaborar una entrevista en directe a les conferenciants, que després es penjarà al blog . El tema principal va ser comprendre què suposa viure en un camp de refugiats i què suposa ser un refugiat.
L’Anna i la Carla van conviure durant deu dies( la primera el 2016 i la segona, el 2017 )en el campament sahrauí d’Auzerd . Les vivències que varen compartir els marcaran tota la vida i sobretot, ens vam quedar amb la sentència que els sahrauís són molts acollidors i que el diner allí no té cap valor perquè tot és comunitari i de tots.
La Tahani, per la seva banda, ens va deixar frases punyents i que ens han de portar a la reflexió conjunta com “ campament de refugiats és sinònim de tenir una vida dura”.
Les tres ens van parlar del pacifisme que manté durant molts anys el poble sahrauí, de la situació dels presos polítics, del mur de la vergonya, de les mines explosives, entre d’altres molts temes impactants. També ens va cridar molt l’atenció el fet que la dona, en el món sahrauí té un paper molt destacat i important.
Durant una hora i mitja vam poder comprendre molt millor què suposa ser un refugiat, viure en un campament i sobretot ser feliç amb el poc que disposes. Les seves experiències ens han de servir per prendre consciència de la situació i per engrandir el nostre valor solidari.
Moltes gràcies, Carla, Anna i Tahani, pel vostre relat en primera persona i sobretot a la Càfia, exalumna del Màrius per facilitar-nos la xerrada.
Segueix-nos!