Compartim amb vosaltres una petita poesia dedicada al nostre institut i tota la gent que hi formem part, escrita per l’Àlex, un dels nostres docents. Esperem que us agradin aquestes paraules nascudes de l’estima per la Romànica.
Sempre eterna, sempre Romànica
Amb la Carme al capdavant,
la Núria i l’Esther just darrere,
la Patri dates va agenciant
mentre el Lino càlculs feia.
No gaire lluny del timó
els coordinadors les taules tenen,
Miriam, Sílvies i Miquel,
de postres Eduard, Quim i Isabel.
Una mica més enllà
tenim les nostres companyes del PAS,
començant per consergeria,
després neteja i secretaria.
Avançant pel corredor principal,
la sala comuna del professorat,
on si no és un dia normal
apareixen dolços, fruita i no xampany.
Ja és l’hora dels experiments,
l’Anna o la Vero t’obren la porta.
Àtoms, energia, espai i temps,
què és cèl·lula i què matèria morta?
A continuació ve un bon batibull,
robots, gimnàs i una bella art,
i que tenen tots, doncs, en comú?
Bells somriures, l’Ana o en Ricard.
Parlem de guia, suport i salvació,
ressorgeix Corpus de la tempestat.
Recordeu els PIs i les adaptacions?
Ja s’haurien d’haver entregat.
Així és la vida, són cicles,
ja sou grans, tireu cap al laboratori.
Esperem no exploti res, Mercader!
Doncs si és així, quin rebombori.
Pujant trobem el departament d’anglès,
la cap, denominada Esther, l’opera,
si no s’aprenen els irregular verbs,
un bon listening els espera.
Si seguim per la calçada
apareix l’arc de Santa Martí.
Vigileu amb la vaca cega,
que és llatina, i no una i grega!
Ara és el torn de l’últim idioma,
què faríem sense tu, Esther Perarnau?
Ni llegir ni escriure, cap coma!
Ésser devorats per una allau.
Guerres, geografia i sociopolítica,
ves per on, el cau d’un trobador!
Sons missives de magnitud jesuítica,
ni Cèsar ni Mistral eix comodor.
L’aroma de la creativitat i l’art,
l’aroma del dibuix i els polígons,
si hi afegim la cultura popular
figures, làmines i palillos!
Nombres i equacions sens parar,
ja venen, són les espies de veritat!
Si t’oblides de les taules de multiplicar
la Cris t’ajuda, per descomptat.
Vet aquí un gos i vet aquí un gat,
una diada d’allò més clàssica,
qui m’hauria dit quan vaig entrar,
sempre eterna, sempre Romànica.
