Què fa un grup de profes un dilluns per la tarda a l’institut?

Si t’esperaves llegir que compleixen rigorosament amb les hores de permanència al centre, enhorabona, l’has encertat. Però la pregunta va més enllà: què fa un grup de professors un dilluns a la tarda després de les 18h a l’institut?
Com totes les bones coses a la vida, tot va començar amb una conversa banal sobre un militar americà que es deia Murphy i el Hero Wod que es fa cada any en honor seu. No us enganyaré, aquest WOD fa por i provoca cruiximents eterns.
Comença la cadena “d’enredos” fins que es forma un grup de docents tapi-esportistes, molt inclusiu i tapi-respectuós amb la tapi-diversitat. És important deixar constància que vam trobar a faltar un parell de professors d’educació física que no van voler jugar amb nosaltres.
Es reuneixen al tapi-gimnàs un professor de català i música, un parell de professors de matemàtiques, un professor d’història, una professora de llatí i grec i tres professors d’educació física. I no, no és un acudit. Però sí, comença la tapi-broma: tres voltes al centre + 100 dominades (alguns feiem baby-dominades) + 200 flexions + 300 squats + tres voltes al centre més tard = destrucció total. Tots vam completar el WOD però això no és el més important de les quasi dues hores que vam estar junts. Entre les gotes de suor i el magnesi, van haver-hi paraules d’ànim, mirades de “no puc més”, somriures encoratjadors i una complicitat màgica. D’aquesta manera també ens vam acomiadar del Pau després d’uns quants mesos compartint tapi-batalles educatives. Aquesta sensació de satisfacció plena que vaig tenir quan vaig acabar el WOD no hauria estat ni la meitat de bona si no us hagués tingut a vosaltres com a companys i companyes. Ja ho deien els antics romans: mens sana in corpore sano!