Arran del seu reeixit treball de recerca (TDR) sobre premsa esportiva comparada, l’estudiant Nouriddine ElOuahbi, que ha assolit el Batxillerat aquest juny de 2018, ens explica, en aquesta crònica intitulada “Un dia de futbol”, la seva intensa experiència com a periodista esportiu a LANOVA Ràdio, dissabte, 12 de maig de 2018, al partit CF Reus Deportiu – Unión Deportiva Tenerife.
Els dies van passant, però a la meva ment encara és present possiblement un dels millors dies o records dels quals disposo, es tracta del dia en el qual vaig poder gaudir de l’experiència de poder ser periodista per un dia i retransmetre el partit entre el CF Reus Deportiu i la Unión Deportiva Tenerife per la ràdio. Per a qui no ho sàpiga, aquesta és la meva meta professional. Tot gràcies al meu tutor del TDR, Biel Ferrer, i als periodistes de LANOVA Ràdio Jordi Garcia, Marc Busquets, Jordi Benavent i Joan Gomis i al seu director, en David Fernàndez.
El partit començava a les vuit del vespre, però, per culpa dels nervis, jo hi era, a l’estadi, esperant, des de tres quarts de set. A poca a poc, la gent anava arribant: primer, els encarregats de seguretat juntament amb uns quants impacients que ja tenien ganes de futbol; poc després, l’autobús del Tenerife; i, després, a peu, anaven entrant els jugadors del Reus. Les portes de l’estadi es van anar obrint i la gent hi anava entrant a poc a poc. Eren tres quarts de vuit i en Marc, encarregat de venir-me a buscar, no arribava: això em va impacientar. Al cap d’uns minuts, va aparèixer pel carreró i això em va omplir d’una alegria i d’un nerviosisme sobtats perquè ja era l’hora de la veritat. Tot seguit, tots dos ens vam dirigir a recollir les acreditacions, una acreditació que tinc guardada com un tresor i esperem que sigui la primera de moltes.
Al pis de dalt, ja hi era, esperant, en Joan. Després d’una breu presentació i de recollir les alineacions, ens vam dirigir cap a la cabina de retransmissió mentre els nervis anaven augmentant igual que les ganes de començar perquè no sabia quan tornaria a tenir una oportunitat com aquesta. Mentre m’anava posant els auriculars, anava reconeixent les veus dels periodistes de la COPE i de la SER.
El partit va començar amb un Reus que no s’hi jugava gaire cosa i un Tenerife que s’hi jugava les seves possibilitats de play off. Però, estranyament pel que es jugava cada equip, el Reus va ser superior durant els primers 15 minuts i va marcar un gol contra un Tenerife que semblava que no s’hi jugués res. Al voltant del minut 30, l’àrbitre va expulsar Jesús Olmo i va deixar d’aquesta manera el Reus amb un home menys. Aquest fet em va fer sortir la meva part d’aficionat i no la de periodista racional: el Reus va resistir i fins i tot va disposar de les millors ocasions. Finalment, el Tenerife va empatar. El partit va acabar en empat a u.
Després del partit i d’una petita xerrada amb en Marc i en Joan, mentre en Joan feia la crònica del partit, en Marc i jo ens en vam anar i, finalment, ens vam acomiadar per anar-nos-en cadascú cap a casa seva. Mentre esperava que el meu pare vingués a buscar-me en cotxe perquè estava plovent, em vaig dedicar a pensar en la dificultat de ser un bon periodista, perquè en un principi el que sembla fàcil resulta que no ho és tant per diferents raons, com són la de tenir la capacitat de llegir el joc, la de saber transmetre i fer arribar el missatge corresponent i, sobretot, ser just i imparcial.
En conclusió, vaig poder viure per un dia com un periodista i això em va convèncer encara més de perseguir el somni de ser un periodista professional.
Nouriddine ElOuahbi
