El projecte de 1r d’ESO sobre l’evolució humana ha sortit publicat a la revista El Pont d’Esplugues, la revista que edita mensualment l’ajuntament. Aquí teniu l’enllaç al número de març, on trobareu aquest article i d’altres d’interès sobre la nostra ciutat.
Al Joanot Martorell portem un temps fent-nos ressò de la vocació marinera que es respira per aquestes contrades. A la matèria de ciències socials hem anat veient al llarg del curs com la nostra societat i la nostra història es vertebren a partir d’aquest eix comú que connecta societats i cultures: la mar.
A partir d’aquest nexe entenem fenòmens del nostre món actual com la globalització o la pesca d’altura, però també episodis embolcallats per l’èpica de la història com els grans descobriments geogràfics o la pirateria.
La visita al Museu Marítim ens permet viure una mica més de prop tots aquests temes. Pirates, capitans, galeots i grumets… tothom a bord. Salpem.
L’alumnat de 2n d’ESO han aprofitat les últimes classes de Socials d’aquest trimestre per fer un mural amb un eix cronològic marcant els esdeveniments més importants que han treballat de l’Edat Mitjana.
El passat dia 13 de març, l’alumnat de 4t de la ESO i de 2n Batxillerat Humanístic i Social, va poder assistir a la xerrada “Recuperem les fonts històriques”.
Jordi Algué Sala (Súria, 1977) és Llicenciat en Història (2000), ha treballat com a documentalista en editorials, audiovisuals i projectes museogràfics. Ha estudiat un Màster d’Arxivística i Documentació a la UB (2017). Actualment treballa TV3 al departament de Documentació i també fa feines com a freelance.
Els seus darrers projectes giren al voltant de la memòria històrica. Ha dirigit el documental Transmissions. Memòries de Lluís Sala i elaborat la pàgina web. Va col·laborar amb Memòria.cat i va ser membre del grup «Exili, Deportació i Holocaust». Llegir més»
Els orígens del cinema són una època plena de glamour, art i comèdia. Els profes del Joanot em volgut fer un homenatge als nostres besavis i aquest Carnestoltes les nostres disfresses s’han inspirat en el fons d’armari dels (feliços) anys vint del segle passat.
Senyores ben mudades, vídues, comediants, directors de cinema, operaris de càmera, vedettes, repartidors de diaris, il·lusionistes, fatxendes de barri o forçuts de circ. Tots hi tenen el seu espai en el show del Joanot.
Que comenci l’espectacle!
Quan tractem episodis històrics concrets, entenent-los en el seu context ampli, hem de tenir present sobretot que estem parlant principalment de continuïtats. La història es pot explicar com un seguit de continuïtats que, de quan en quan, es veuen alterades per pics d’intensitat, momentums que actuen com a punts d’inflexió més o menys determinants a l’hora de redirigir les dinàmiques polítiques, econòmiques o socials de les societats humanes. Els fets de la Revolució Francesa els podem incloure dins d’aquests momentums i és per aquesta raó que, en la historiografia tradicional, la Revolució Francesa i les conseqüències que se’n deriven, han tingut un paper protagonista com a punt de no retorn, principi primer a partir del qual s’inicia un nou model social, una nova etapa dins del llarg devenir de la història humana. Tenint això present, des de Ràdio Joanot hem volgut retre homenatge als actors històrics del segle XVIII, tot imaginant com hagués pogut ser un butlletí informatiu com els que estem habituats a sentir avui en dia però amb els continguts i el sentir dels protagonistes del moment, de la gent de fa tres-cents anys.
El 50 aniversari del centre ens va tocar en plena pandèmia. La part bona d’això és que hem decidit que podem celebrar també els 51, 52 i els aniversaris que calguin. És per això que el passat dissabte 8 d’octubre es va organitzar una trobada d’ex-alumnat del centre, aquells nois i noies que van començar a estudiar al Instituto Experimental Piloto JOANOT MARTORELL.
Aquí teniu una pàgina que estan muntant sobre l’institut i on trobareu més fotografies de la trobada. El Joanot continua celebrant, doncs, els 50 anys i més…
El món contemporani s’entén a partir de tota una sèrie de canvis. La societat de classes s’imposa a l’antic règim i esdevé un cresol experimental on les idees jugaran un paper clau. Aquestes idees estaran estretament vinculades a les noves classes emergents, burgesia primer i obrerisme més tard, i jugaran un paper clau per entendre el debat polític al llarg dels segles XIX i XX. Veiem-ne un tastet amb aquest debat radiofònic de l’alumnat de primer de Batxillerat.
Aquesta activitat està emmarcada en el projecte de 1r d’ESO Redescobrim junts la ciutat d’Esplugues de Llobregat? S’ha realitzat en aquest tercer trimestre com a projecte final del curs. Té una duració aproximada de dues setmanes, dividides entre 4 sortides a la ciutat d’Esplugues (itinerari verd, d’entitats, artístic i històric) i 4 dies de treball a l’aula (presentació dels itineraris, treball previ de context i elaboració del producte final: lapbook o vídeo).
L’activitat amb el recurs digital del Mobile History Map correspon a una de les sortides, l’itinerari històric, i té com a objectius, entre d’altres: donar a conèixer la ciutat d’Esplugues a joves nouvinguts/des o joves de les ciutats agermanades amb Esplugues utilitzant diferents mitjans de difusió i, també, treballar amb eines digitals de geo-localització utilitzant els dispositius mòbils per saber situar llocs emblemàtics de la vil·la i la pròpia ubicació espacial.
Us compartim aquest vídeo on l’alumnat ens dona un feedback d’aquesta activitat.
A la Mediterrània, a lAtlàntic, a l’Índic o, més tard, al Pacífic. Comerciants, contrabandistes, pirates i corsaris però també cartògrafs i científics. El mar i la navegació han estat al llarg dels segles testimoni i motor de la història. En aquesta visita naveguem pel mar i a vela a través de l’esdevenir de les civilitzacions. Salpem!
