8 de març es celebra el Dia Internacional de la Dona, una diada per reivindicar la igualtat i l’empoderament de la dona en tots els àmbits de la societat.
Una altre any, l’Institut Guissona també ha treballat perquè es visibilitzin les violències masclistes quotidianes, es denuncii la desigualtat existent entre homes i dones en tot el món, i es qüestioni el sistema actual.
El 8M és una oportunitat per fonamentar la reflexió a les classes, despertar alternatives i començar a canviar aquest sistema desigual i discriminartori.
Però des de quan ho celebrem i per què el color lila és el que representa les reivindicacions feministes i les mostres de condol per les víctimes de la violència masclista?
Malgrat que el Dia Internacional de la Dona no va ser reconegut per l’ONU fins a l’any 1975, ja molts anys abans es feien celebracions per reivindicar els drets a vot de les dones, el dret a ocupar els mateixos llocs de responsabilitat que els homes, el dret a estudiar o a treballar.
Per conèixer el seu origen ens hem de remuntar a principis del segle passat, quan el 25 de març de 1911 es va produir un incendi en la fàbrica tèxtil Triangle Shirtwaist de Nova York, que va ocasionar la mort de més de 140 persones, 123 d’elles eren dones.
La majoria de treballadores de la fàbrica eren immigrants jueves i italianes, estaven contractades en pèssimes condicions laborals, amb jornades interminables de dilluns a dissabte. En el moment de l’incendi estaven confeccionant camises amb teles de color lila. Segons la llegenda quan es va propagar l’incendi, el fum de color lila es podia veure per tota la ciutat de Nova York. D’aquí el lila com a color reivindicatiu de les dones.
Una altra teoria una mica més poètica diu que el color lila surt de la barreja del blau, representatiu dels homes i el rosa, representatiu de les dones.
Comentaris recents