El passat dimecres 8 de març, de tres a cinc de la tarda, tots els professors de l’institut Frederic Mompou vam tenir l’oportunitat de gaudir d’una sessió formativa sobre el treball cooperatiu i per projectes, i com fer avançar l’educació actual perquè esdevingui la nova educació del segle XXI. La ponent va ser Maria Josep Oró, actualment tècnica del CRP de Castelldefels, i durant molts anys professora de secundària que ha liderat el treball per projectes a les escoles i instituts on ha treballat.

 

 

Durant la sessió, la Maria Josep ens va mostrar la diferència entre informació i coneixement, i la necessitat que hi ha d’emocionar-se per tal que l’alumne pugui aprendre realment alguna cosa. Així mateix, ens va recordar que aquesta revolució en l’educació ja s’havia produït a principis del segle XX (Maria Montessori, Ovide Decroly, Celestin Freinet), i que només els règims totalitaris la van poder aturar. La sessió va generar un debat interessant dins del claustre de professors, amb moltes preguntes a la ponent al final de la sessió.

Aquesta formació tindrà continuïtat durant el mes de juny, amb tres sessions més. Així mateix, el professorat que segueixi tota la formació ha pres el compromís d’experimentar algun aspecte del treball per projectes durant el curs 2017-18. De moment, dues terceres parts dels professors ja ens hi hem apuntat.

Aquí teniu una breu sinopsi de la ponència:

“La neurociència està dinamitant les metodologies tradicionals de l’ensenyament. La seva principal aportació és que el cervell necessita emocionar-se per aprendre. Des de fa alguns anys no hi ha cap idea innovadora que no tingui en compte aquest principi.

El treball per projectes té de fons la següent idea: aprenem a partir de la vivència compartida. No és ni una metodologia de treball a l’aula, ni una aplicació didàctica; té més a veure amb una manera d’entendre l’aprenentatge. Algunes de les característiques del treball per projectes:

1. El treball per projectes és una empresa col·lectiva gestionada pel grup classe. L’ensenyant gestiona però no decideix sol.

2. S’orienta cap a una producció concreta en sentit ampli. Text, diari, espectacle, exposició, maqueta, mapa, experiència científica, dansa, cançó, creació artística, festa, enquesta, sortida, manifestació esportiva, concurs, joc, producció audiovisual… Cal definir aquesta producció a l’inici del treball.

3. Indueix un conjunt de tasques diverses en les quals tots els alumnes poden implicar-se i fer un paper actiu que pot variar d’acord amb els seus mitjans i els seus interessos.

4. Suscita l’aprenentatge de sabers i sabers fer, saber escoltar, formular propostes, negociar compromisos, prendre decisions i atenir-s’hi, oferir i demanar ajuda, compartir preocupacions i sabers, repartir tasques i coordinar-les, avaluar en comú l’organització i els progressos del treball, gestionar tensions i problemes d’equitat, de reconeixement…

5. Afavoreix al mateix temps uns aprenentatges identificables que figuren en el currículum d’una o algunes disciplines. Treballar per projectes no vol dir oblidar el currículum. És entendre’l d’una altra manera.

Per tot plegat ens cal repensar el paper del mestre. Hem de deixar d’imaginar-nos com els qui tenim la informació i el coneixement i com els qui tenim l’encàrrec social de transmetre’l a les noves generacions.”