El passat 24 d’octubre es va celebrar el 50è aniversari del discurs de Pau Casals a l’ONU. Aquesta informació l’hem llegit, sentit i escoltat a la ràdio, televisió, mòbil,… Però per què és tan important aquest discurs i qui era aquell senyor vell, calb i tremolós en parlar que deia: “I am a catalan…”?
Amb el alumnes de l’optativa de música de 4t de la ESO hem treballat la figura de Pau Casals i ho hem fet a partir de quatre aspectes bàsics de la seva vida: la seva biografia, com va viure l’exili i el seu amor al territori (Catalunya), el significat que per a ell tenia el Cant dels Ocells i, finalment, hem vist com i amb quines eines va lluitar per la pau.
Així, hem descobert que el dia 24 d’octubre de 1971, a la seu de l’ONU, Pau Casals va estrenar l’Himne a les Nacions Unides que se li havia encarregat i aquell mateix dia se li va atorgar, per sorpresa, la Medalla de la Pau de les Nacions Unides. És en aquest marc on un emocionat Pau Casals pronuncia el discurs: “I am a catalan” on amb poques paraules i una gran expressivitat ens emociona l’amor que sent per Catalunya i per la llibertat de tots els pobles del món.
Com a mostra del treball, cada alumne de la classe ha escollit una frase dita per Pau Casals i l’ha pronunciat i enregistrat amb la seva llengua materna, obtenint així diferents dibuixos d’ones sonores. Finalment cada grup de treball ha ideat la seva pròpia frase representativa del que han tractat.
No me llames Pablo, diga’m PAU.
Comentaris recents