BERTA SÁNCHEZ: ‘’EL MÉS IMPORTANT ÉS NO RENDIR-SE MAI’’

La Berta Sánchez és una alumna de 4t d’ESO de l’Institut els Planells d’Artesa de Segre que ha treballat en el llargmetratge ‘’La Abadesa’’ dirigit per Antonio Chavarrias i que s’estrenarà el 7 de març a la 27a edició del Festival de Cinema de Màlaga i el 22 de març als cinemes d’Espanya.

-Quina és la teva experiència prèvia en actuació o en el món del cinema?

De petita ja vaig fer teatre, on vaig descobrir la meva admiració per aquest món. També he fet campaments d’interpretació, teatre musical… I cal mencionar que l’any passat a l’institut vam fer el musical de “Les Miserables”. En el món del cinema no havia fet mai res abans de ”La Abadesa”, però vaig fer algun càsting per altres pel·lícules.

-Com t’has sentit en ser seleccionada per participar en aquest llargmetratge i com va ser el teu procés de selecció?

M’he sentit molt afortunada, eufòrica i agraïda per la gran oportunitat que em van donar. Primer em vaig presentar al càsting gràcies a la Carla Bisart, directora de càsting, que ja ens manteníem en contacte i em va recomanar que hi participés. A poc a poc, vaig anar passant les fases i coneixent a gent de l’equip fins que em van donar la gran notícia.

– Em pots parlar del teu personatge, la Clara?

La Clara és una noia morisca de 13 anys que ha perdut a tota la seva família per culpa de la guerra entre cristians i musulmans. Està sola al món i desprotegida al bosc fins que la troben un grup de monges i l’acullen al convent. Allà, es dedica a fer les tasques de casa durant els 5 anys que passa en el convent i gràcies al seu coneixement sobre les plantes, aconsegueix que se la respecti. A poc a poc, va construint un vincle amb les monges, que també es preocupen per ella i la protegeixen. També s’enamora, i assaboreix la felicitat, però sempre des de la preocupació i la por del que li pot arribar a passar si se s’assabenten del seu origen. La Clara és una noia molt valenta que s’ha fet forta per les dures situacions que ha viscut. No es dona per vençuda i lluita per fer-se un lloc al món i compartir la seva dolçor.

-Com descriuries la teva relació amb la resta de l’equip de rodatge i amb els altres actors i actrius?

Estic orgullosa de poder dir que molt bona. El rodatge ha pogut ser dur, però amb els companys que tenia se m’oblidava. Ha sigut una gran experiència amb un ambient molt familiar i tinc molta sort de la gent que m’ha acompanyat en aquest procés. Em moro de ganes de tornar-les a veure.

-Què esperes aprendre o quin impacte esperes tenir d’aquesta experiència?

Doncs, primer destacaria sobretot l’aprenentatge que he tingut al costat d’un bon director que m’ha donat bons consells i m’ha fet de guia en tot moment. Espero poder seguir aprenent tot i que soc conscient que és un ofici que m’agrada molt però dificultós.

-Com creus que aquesta oportunitat pot influir en el teu futur en l’actuació o en altres àmbits creatius?

Crec que és un molt bon inici per entrar en aquest món. Gràcies a aquesta pel·lícula, tinc l’oportunitat d’arribar a més gent que treballa amb cinema o el teatre, i tenir contactes sempre pot ajudar. Vaig començar amb 13 anys i encara tinc tota la vida per davant, i espero poder tenir molt bones
experiències.

Quins consells tens per a altres estudiants que aspiren a seguir els teus passos en el món del cinema?

Crec que el més important és no rendir-se mai. De “no” en rebrem moltíssims, però això no ens fa ser menys bons o menys implicats. Al final, cal tenir en compte que és molt difícil que et seleccionin al buscar perfils molt concrets, però d’oportunitats n’hi ha moltes, cal paciència i sobretot moltes ganes. Però mai tirar-se enrere per un “no” i pensar que no vals per això, sinó continuar lluitant pels teus somnis. També aconsello formar-se i buscar molts càstings.