El programa TEI (Tutoria entre iguals) és una estratègia educativa per a la convivència escolar, dissenyada com una mesura pràctica contra la violència i l’assetjament escolar. Té un caràcter institucional i implica tota la comunitat educativa.

És un recurs important en el procés de participació, conscienciació, prevenció i desenvolupament de programes d’intervenció en la convivència del centre educatiu. Pot adaptar-se com una mesura contra la desmotivació i el fracàs, no únicament curricular, sinó també personal i social.

El programa treballa les competències emocionals per al desenvolupament:

• personal: per afavorir que els nois i noies de l’institut puguin viure plenament i desenvolupar-se en el si de la comunitat, adoptant estratègies per viure en un món complex, canviant i ple d’incertesa, i desenvolupant actituds de responsabilitat i compromís per a la construcció d’una societat més justa, democràtica i participativa.
• acadèmic: el treball de les competències emocionals ajuden a millorar el rendiment. Al llarg del curs, l’equip docent ha observat en el centre la millora respecte a la prevenció i la minimització de conflictes, de conductes d’inadaptació, i l’increment positiu de resultats acadèmics des que s’està treballant de forma intencional i sistemàtica en l’acció educativa –l’educació emocional (el desenvolupament de les intel·ligències interpersonals i intrapersonals).

Relació entre iguals a l’ESO El pas de l’escola primària a l’institut coincideix amb canvis importants per als alumnes, tant en l’àmbit social com en l’acadèmic.

És un moment en el qual els alumnes poden ser més vulnerables. Els estudis de convivència dels instituts ens indiquen que a primer i a segon d’ESO és quan es produeixen més casos de conflictes entre iguals, en els quals apareix l’ús de la violència com a sistema de resolució de problemes.

La integració es produeix en un nou entorn físic com és l’institut, en un nou sistema escolar amb més professors, amb dinàmiques diferents i noves normes, amb nous companys, i tot això en un moment clau com és l’entrada a l’adolescència.

Quan un alumne pateix accions agressives per part d’un o més companys de manera repetida i durant un cert temps, apareixen les situacions d’assetjament escolar tan conegudes. No es tracta d’un fenomen aïllat, sinó d’un abús de poder, d’un maltractament permanent. El maltractament entre iguals és sistemàtic, sovint ocult, que es manté en el temps i amb la intenció de fer mal, i s’imposa l’esquema d’abús de poder desequilibrat entre víctima i agressor.

L’assetjament escolar té repercussions negatives en el clima i la convivència del centre, en els processos d’educació i aprenentatge. A més, la persona que socialitza en un entorn d’abús s’insebilitza davant la violència i arriba a creure que l’ús de la violència és inevitable. Les investigacions longitudinals en el temps d’Olweus (1993) indiquen que l’abús i la victimització poden tenir efectes a llarg termini.

Els estudis ens demostren que l’agressor sense víctima ni espectador no és ningú. Necessita demostrar que és més fort que els altres i per aquesta raó actua en grup. Si el grup li dóna suport, l’assetjador continuarà amb el seu comportament agressiu o violent per un doble motiu: cada cop que assetja obté recompensa i no càstig. El programa Tutoria entre iguals ajuda a sensibilitzar els espectadors sobre els canvis d’actitud, com l’actitud del no-silenci.