El curs passat, al mes de maig, l’alumnat de 1r curs del CFGS de Dietètica va participar en una sortida formativa. Va aprofitar el projecte Bee Happy a Viladecans, un espai d’apicultura urbana que combina educació, i sostenibilitat. La visita, que es va iniciar a les 15h a la seu Bee Happy (C. Farigola, 2).
https://www.viladecans.cat/ca/beehappy
Es va desenvolupar en una tarda encara amb una temperatura moderadament càlida, que va permetre el bon desenvolupament de l’activitat.
A Viladecans aquests ruscs urbans serveixen per mesurar la qualitat ambiental de la ciutat. Analitzant el pol·len, la cera i la mel, s’hi poden detectar contaminants com metalls pesants o plaguicides. Aquesta monitorització, que es fa de manera contínua, resulta molt més representativa que les mesures puntuals.
PREPARACIÓ i ACCÉS ALS RUSCS
En arribar, en Jaume ens va explicar en què consisteix la seva feina com a apicultor, és a dir, la persona que cuida, cria i gestiona colònies d’abelles amb l’objectiu de garantir-ne el benestar, facilitar-ne la producció de mel, i col·laborar en la pol·linització del medi natural. També ens va remarcar la importància ecològica de les abelles com a espècie clau en molts ecosistemes.
Abans d’apropar-nos als ruscs, ens vam equipar amb el vestit de protecció apícola. Aquest vestit cobreix tot el cos i va acompanyat d’una careta amb reixeta per protegir la cara, i uns guants gruixuts per evitar picades. L’objectiu d’aquesta indumentària és evitar molèsties a les abelles i garantir la seguretat dels visitants.
Durant el recorregut, vam travessar un jardí per a papallones, dissenyat amb plantes mel·líferes per atraure pol·linitzadors, i vam observar un hotel d’insectes, una estructura de fusta compartimentada que ofereix refugi a abelles solitàries, marietes, vespes paràsites i altres espècies beneficioses per al manteniment de la biodiversitat urbana.
Després d’una petita caminada, vam arribar a la zona on es troben els ruscs. Allà vam observar com en Jaume utilitzava fum, aplicat amb un aparell anomenat fumerol, que serveix per tranquil·litzar les abelles. Aquestes, quan detecten el fum interpreten que pot haver-hi un incendi i comencen a menjar mel per preparar-se per fugir, cosa que les manté ocupades i menys agressives.
També vam poder observar una trampa per a la vespa asiàtica (Vespa velutina), una espècie invasora que suposa una greu amenaça per a les colònies d’abelles autòctones. A les fotos es pot observar, l’estructura amb malla metàl·lica que impedeix que les vespes matin a les abelles, situant-se com a barrera a l’entrada i sortida de les abelles dels ruscs.
ORGANITZACIÓ D’UNA COLÒNIA D’ABELLES
Una colònia d’abelles és una societat perfectament estructurada, formada per milers d’individus amb rols molt diferenciats:
- Abella reina: és la única femella fèrtil del rusc. Es distingeix perquè és més gran i allargada. La seva funció principal és posar ous (fins a 2.000 al dia en temporada alta).
- Abelles obreres: són femelles estèrils que fan totes les tasques: netejar el rusc, alimentar les cries, recollir pol·len i nèctar, elaborar la cera i la mel, defensar la colònia, etc.
- Abellots: són els mascles, i la seva única funció és fecundar la reina. Un cop han fet aquesta tasca, moren.
COM ES TRIA UNA NOVA ABELLA REINA?
Quan una colònia necessita una nova reina (perquè la reina actual està vella, malalta, ha mort o perquè es prepara per dividir-se en dues colònies) les abelles obreres seleccionen entre 10 i 20 larves joves, normalment de menys de tres dies, i comencen a alimentar-les exclusivament amb gelea reial.
La gelea reial és una substància produïda per les glàndules hipofaringeals de les obreres joves, rica en proteïnes, vitamines i hormones. Totes les larves reben gelea reial els primers dies, però només aquelles que la segueixen rebent de manera exclusiva i contínua durant tot el seu desenvolupament es converteixen en reines potencials.
Després d’uns dies, només una de les larves sobreviu i arriba a adulta. Les altres són eliminades o ignorades per les obreres o bé són destruïdes per la reina que finalment neix, que recorre el rusc eliminant les altres candidates.
Aquest procés de “selecció natural” dins la colònia garanteix que només una reina sigui acceptada per tot el grup, evitant conflictes i mantenint l’equilibri intern.
CICLE VITAL i HIVERN
L’esperança de vida de les abelles depèn del seu rol: les obreres viuen entre 5 i 6 setmanes a l’estiu i fins a 4-5 mesos a l’hivern. Els abellots viuen poc temps i moren després de fecundar la reina. La reina, en canvi, pot viure entre 3 i 5 anys, sempre que no sigui substituïda per una reina més jove.
Quan arriba l’hivern i no hi ha flors, les abelles no poden sortir a buscar aliment, per tant, haurien d’alimentar-se de la mel que han emmagatzemat durant l’estiu. El problema és que competeixen amb la mel que van retirant els apicultors per consum humà. Per això, a les explotacions apícoles sovint se’ls proporciona aliment artificial en forma de xarop de sucre o pastes nutritives per garantir que sobrevisquin fins a la primavera.
Alguns apicultors fan ús de mel d’abelles, tot i que cal tenir en compte que si és d’altres ruscs, ja que pot comportar riscos sanitaris pel propi eixam, com la transmissió de malalties.
COM ES COMUNIQUEN LES ABELLES?
Les abelles no tenen veu, però es comuniquen de forma molt sofisticada:
- Mitjançant feromones, substàncies químiques que regulen el comportament col·lectiu (presència de la reina, alarma, atracció…).
- A través de moviments corporals, com la coneguda “waggle dance”.
- Amb vibracions i sons de baixa freqüència que poden emetre amb les ales per avisar d’un perill o canvis interns al rusc.
Per trobar les flors, les abelles utilitzen una combinació de memòria, visió (detecten molt bé els colors vius com el blau i el groc), i sobretot, comunicació a través de danses.
Quan una abella troba una bona font de nèctar, torna al rusc i fa una “dansa de l’abellot” o “waggle dance”, que indica la direcció i la distància de les flors respecte al sol i al rusc.
LA DANSA DE LES ABELLES
La dansa consisteix en un moviment en forma de vuit (8):
- L’abella fa una línia recta central tot sacsejant l’abdomen (la part del cos del darrere).
- Després fa un gir semicircular a la dreta fins a tornar al punt inicial.
- Torna a fer la línia recta central amb sacseig, i després un gir semicircular a l’esquerra.
- Aquest patró es repeteix diverses vegades, i les altres abelles el segueixen molt de prop, tocant-la amb les antenes per captar les vibracions.
COM ÉS UNA JORNADA DE TREBALL PER A UNA ABELLA?
Cada abella obrera té una vida curta però molt activa. A mesura que envelleixen, les seves tasques canvien:
- Els primers dies, fan feines dins del rusc: netegen les cel·les i produeixen cera.
- Cap als 10 dies, comencen a elaborar mel, emmagatzemar pol·len i cuidar larves.
- En l’última fase, fan la feina de recol·lectores: surten a buscar nèctar, pol·len, aigua i pròpolis.
Durant els mesos càlids, una abella pot fer entre 10 i 15 vols al dia, visitant centenars de flors. Quan tornen, descarreguen el contingut i informen la resta del grup mitjançant danses.
ALIMENTACIÓ i POL·LINITZACIÓ
La pol·linització és el transport del pol·len des de les parts masculines d’una flor (anteres) fins a les parts femenines (estigma) d’una altra flor de la mateixa espècie. Aquest procés és indispensable perquè es formi una llavor o fruit.
Les abelles no ho fan expressament:
→ Quan visiten una flor per xuclar nectar, els grans de pol·len s’enganxen al seu cos (potetes, abdomen, tòrax).
→ Quan volen cap a una altra flor, parteix d’aquest pol·len es desprèn i fecunda la nova flor, permetent la pol·linització creuada. Procés essencial per a la reproducció de moltes espècies vegetals. És molt més eficaç que l’autopol·linització (quan una flor es fecunda a si mateixa).
QUINS SÓN ELS PRODUCTES QUE GENEREN LES ABELLES?
- Mel: Les abelles xuclen el nèctar de les flors i el guarden al pap melari (una mena d’estómac extern). Allà comença la transformació química, que continua quan el nèctar es regurgita dins del rusc i es ventila fins perdre humitat. Quan té la textura ideal, la mel s’emmagatzema en cel·les i es segella amb cera.
- Cera: És produïda per glàndules específiques de les obreres joves, situades a l’abdomen. Es secreta en forma d’escates que elles manipulen amb les mandibules per construir les cel·les hexagonals de la bresca, que serveixen per emmagatzemar cria, pol·len o mel.
- Pol·len: Quan una abella visita una flor, el pol·len s’enganxa al seu cos. Aquest pol·len és transportat a les potes posteriors en forma de boles i es guarda al rusc com a font de proteïna per alimentar larves.
- Gelea reial: És segregada per les glàndules hipofaringeals de les obreres joves. Aquesta substància molt nutritiva serveix per alimentar totes les larves els primers dies i, en exclusiva, les larves que es convertiran en reines.
- Pròpolis: És una substància resinosa que recullen de certs arbres i fan servir com a desinfectant natural i material de construcció per segellar esquerdes i evitar infeccions dins del rusc.
OBSERVACIONS i TAST DE PRODUCTES
Durant la visita, vam poder veure i tocar les bresques, observar com es forma la cera i comprovar si estaven plenes de mel, si hi havia una abella reina o fins i tot, cries. Vam tenir l’oportunitat de tastar el pol·len i, al final de la visita, ja de tornada a les instal·lacions de Bee Happy, vam poder provar mel directament de la bresca, així com una petita quantitat de cera natural. La cera amb una textura molt particular i un gust intens i pur. Un xiclet natural que hi havia qui decidia escopir i qui preferia empassar-s’ho.
VALORACIÓ FINAL
L’experiència va ser molt enriquidora, tant per la informació rebuda com per la vivència en contacte directe amb la natura. Vam aprendre a valorar la feina de les abelles i la dels apicultors, així com la importància de protegir aquests insectes essencials per al nostre planeta.
Si cliqueu la imatge podeu veure’n algunes fotografies de la sortida:
