L’alumnat de 3r d’ESO ha construït refugis de vida en motiu de la Setmana de la Ciència 2023. Els hem penjat als diferents espais exteriors de l’institut per tal que puguin generar noves vides ben aviat.
Aquí en teniu els resultats.
En el marc de la Setmana de la Ciència els alumnes de 4t d’ESO de robòtica i digitalització han creat vibrobots simulant vida animal. Han construït i dissenyat insectes, amb materials que es fan servir en robòtica i electrònica, com són els sensors i els actuadors. Han quedat molt bé. Els reconeixeu?
Els alumnes de 3r ESO dins del marc de la Setmana de la ciència en la matèria de Física i Química i com a projecte STEAM vam participar en una proposta anomenada “Ciència en primera persona” impulsat per la Fundació catalana per a la recerca i la innovació (FCRI). Aquesta proposta consistia en 4 reptes diferents i nosaltres vam triar dos d’aquests reptes: “Microgravetat” i “Hypatia I”.
Els alumnes han treballat a classe aquests reptes proposats per científics i científiques, han elaborat uns posters, presentacions, vídeos i maquetes per a la seva consecució. Aquests materials es van enviar prèviament per a una videoconferència que es va fer el dia 15 de novembre. En la videoconferència els científics i científiques comentaven els treballs enviats i visionaven els vídeos gravats per resoldre els reptes. Ens vam connectar des de les classes i vam quedar molt satisfets ja que tres dels nostres treballs van ser exposats en la videoconferència, juntament amb treballs d’alumnes d’altres centres de Catalunya.
Ens ha agradat molt l’experiència en participar en aquests reptes impulsats per la FCRI, estem satisfets dels resultats que hem obtingut i els coneixements que han adquirit els alumnes de la mà de científics/ques catalans que estan treballant en el seu dia a dia en la recerca.
El passat 10 de novembre i dins del marc de la Setmana de la Ciència, els alumnes de 1r de Batxillerat que cursen l’optativa de Reptes de Biologia i Geologia vam anar a fer una inspecció del riu Ter a Les Masies de Voltregà.
Durant les setmanes prèvies hem treballat a classe en diferents grups els diferents factors que determinen la qualitat del riu: les propietats físico-químiques, la vegetació, els macroinvertebrats, aus i rastres.
L’objectiu d’aquesta inspecció serà determinar la qualitat del riu al seu pas per a Les Masies de Voltregà, prendre consciència que la qualitat del riu determina la biodiversitat al voltant d’aquest i que cal fer un esforç per tenir cura del riu per benefici de tots.
Amb els alumnes de 1r de batxillerat tecnològic hem dedicat la setmana de la ciència a la nanotecnologia. El primer dia vam veure un vídeo “II Festival 10alamenos9-Jordi Arbiol (“Veient els àtoms de prop: un viatge al nanomón” )” com a presentació del tema. També vam llegir un article sobre en Richard Feynman “Richard Feynman: 100 anys d’irreverència”.
Hem fet dues pràctiques del nanokit, encapsular cocacola i la pràctica de les nanopartícules de plata. També hem mirat diferents vídeos relacionats amb la nanotecnologia i la nanociència. Hem repartit els següents temes:
els alumnes han buscat informació i han fet un pòster.
A l’intitut del Voltreganès estem molt al cas del que està passant al volcà de La Palma, per això amb motiu de la semana de la ciència hem dissenyat un experiment per entendre com ascendeix el magma i fa creixer l’illa.
Les reaccions de Reducció-Oxidació (REDOX) són importants perquè formen part de nosaltres (sistema nerviós, per exemple) o de processos tecnològics claus per a l’organització i l’economia de la societat com és l’obtenció de metalls.
Precisament això és el què hem fet en una pràctica durant aquesta Setmana de la Ciència. Els alumnes han convertit un òxid de ferro en ferro metall. Mitjançant la carbonització d’un pal de fusta, arrebossant-lo posteriorment amb l’òxid i cremant la mescla a alta temperatura (foc de gas) s’aconsegueix el metall. Per separar-lo de les cendres han fet servir un potent imant de Neodimi.
Però això no és tot. Aprofitant les propietats com a pigment de l’òxid de ferro, del carbó i de la calç han fet una investigació de com s’obtenien i com es preparaven aquest tipus de pigments i qui els feia servir. Així, han vist que, a part d’utilitzar-se des dels principis de l’art, a les coves prehistòriques, una de les civilitzacions antigues amb una tecnologia més avançada pel què fa als pigments minerals i d’altres tipus eren els egipcis (són la primera cultura que en va sintetitzar químicament).
Així és com cobra vida la proposta de pintar l’Ull d’Horus (UDJAT) sobre una pedra amb pigments minerals i conèixer la importància religiosa i matemàtica d’aquest símbol per a l’Imperi Egipci. No només era un símbol del poder diví atorgat als metges per curar sinó que era el guardià d’una sèrie matemàtica de fraccions que el déu Horus havia comunicat als humans per repartir les collites de forma efectiva i proporcional entre la població. Aquesta sèrie matemàtica és una sèrie de potències de 2 fraccionàries que hem estat treballant a classe: 1/2, 1/4, 1/8, 1/16, 1/32 i 1/64.
Un cop acabada aquesta recerca, us ensenyem el procés i els resultats.
A biologia estem estudiant la nutrició i la importància de prendre vitamines (procedents de productes frescos) per evitar la hipovitaminosis i les malalties associades. En aquest context, hem determinat la quantitat de vitamina C en fruita (taronja, llimona, aranja, kiwi i mandarina) i també en sucs de fruita comercials.
Ho hem fet mitjançant una reacció d’oxidació de l’àcid ascòrbic (vitamina C) amb una solució de iode (betadine®) i midó. El iode reacciona amb la vitamina C i quan aquesta s’esgota, el iode reacciona amb el midó i canvia el color de la dissolució (de groc/taronja a marró fosc).
Hem quantificat la quantitat de vitamina C que tenen aquestes fruites i ho hem comparat amb el suc en tetrabrik.
L’alumnat de 4t ESO de l’optativa de visual i plàstica, en el marc de la setmana de la ciència ha après a fabricar colors aprofitant pigments naturals extrets de la col llombarda i de la cúrcuma.
Aquesta pràctica amb pigments es basa en l’ús d’un indicador de pH natural, en aquest cas, l’antocianina continguda en les fulles de la col i de la curcumina de la cúrcuma. Aquestes substàncies són capaces de canviar el color segons el pH de la dissolució/medi on es troben.
L’experiència ha estat del tot impressionant, als alumnes els ha agradat molt.
Vegeu quins colors i dibuixos han obtingut.
