Dimecres 11 de març, avui és un dia especial, tots els alumnes de Batxillerat, tenen una sortida, convocada pel Departament de Socials i organitzada pel David Fornons.
Ens dirigim a la presó Model de Barcelona, a on ens espera una visita plena d’història i d’històries!
Sento una mena d’excitació difícil d’explicar, em passen pel cap mil imatges, en color, en grisos, en blanc i negre… veig la cara del Salvador Puig Antich, el cos mig nu del Vaquilla, els colors i els dibuixos inconfusibles del genial Elios Gómez, la famosa 5ª Galería…
Ja de camí, el David ens explica un món d’històries, el nostre company hi va treballar, és un autèntic luxe escoltar-lo.
En David va formar part de l’equip sanitari de la Model durant uns anys i més tard va formar part del grup de professors que impartien el GES, dins el cos de Professors d’Escola D’Adults a Serveis penitenciaris… (Una salutació molt forta als companys d’Adults!)
El viatge des del Maresme Fòrum fins a Entença se’m fa ben curt i quan arribem i passem la porta principal fins arribar al pati, abans d’entrar al recinte, tinc una mena de neguit interior que em costa gestionar.
Miro al cel, miro la porta de sortida a la meva esquena i observo la porta d’entrada a la Model i m’envaeix una mena de tristor inexplicable…
Apareixen les guies, un parell de joves, ja llicenciades i molt i molt formades en el tema i molt eficients.
Ens explicaran de manera clara, atractiva i molt precisa tota la història… per dins: La Model es va idear amb l’objectiu de ser un centre penitenciari exemplar. Aixecada a l’extraradi de la Barcelona de 1904, la presó ocupava dues illes de l’Eixample i estrenava un disseny arquitectònic innovador en forma de panòptic: partint d’un cos central poligonal –on s’ubicaven els vigilants– naixien radialment sis galeries amb unes 600 cel•les on s’allotjaven els presos. Aquesta estructura, inspirada en les tesis del jurista i filòsof britànic Jeremy Bentham i dissenyada per Salvador Vinyals Sabaté i Josep Domènech Estapà, permetia una vigilància i un sistema de control excepcional.
Al llarg del segle XX, a mesura que Barcelona creixia al seu voltant, La Model va esdevenir el lloc on van ser empresonades les persones participants en revoltes de tot tipus. Durant el Franquisme, les cel•les d’aquest recinte van acollir milers de presos polítics, sobretot durant la dècada del 1940, durant la gran repressió de la postguerra. El capellà de La Model, de fet, destacava l’excessiva massificació de la presó l’any 1941. A més, dins dels seus murs es van produir almenys 24 execucions a garrot vil que avui dia estan documentades.
Veiem els locutoris, la cuina. la biblioteca, el famós PANÓPTIC, que tot i veure’l moltes vegades en les pantalles, impressiona i molt!
I l’entrada en les diferents galeries… les cel•les previstes per a dues persones i habitades per 5, 6 o 7 presos, els dos pisos…
Respirar allà dins es fa difícil… No sé si impressiona més el que veiem o el silenci, la soledat o els grafitis de dins les cel•les, els patis, l’escola d’adults on hi treballava el David… tot plegat una gran sotragada emocional.
I quan arribem al final, passem per l’Oficina de Correus que hi ha a la porta, allà… on el 2 de març del 1974, a les 9:40 hores del matí, va ser executat Salvador Puig Antich…. res a dir, falten les paraules, s’anul•la el pensament… ploro en silenci… sense que ningú em vegi… se’m fa difícil entendre la vida…
Sortim fora i ens disposem a agafar el metro per tornar a l’institut, és dimecres 11 de març del 2020, estem al carrer, som lliures… ens queden 24 hores de llibertat…però nosaltres encara no ho sabem…
Elena Martínez, Núria Pol, Montse Sanesteban, David Fornons i Jordi Sánchez.
INS. BARRI BESÒS.
Barcelona
