El dimecres 26 d’octubre, els estudiants de 1er de Batxillerat B de l’Institut Barri Besòs, ens vàrem desplaçar al Teatre Nacional de Catalunya, per tal d’assistir a la representació de La Celestina a càrrec de la Compañía Nacional de Teatro Clásico.
Primerament, en arribar al TNC ens van fer una visita guiada en la qual, vam poder conèixer moltes de les instal·lacions del teatre, des dels vestíbuls i les diferents sales, fins als seus racons més desconeguts com els camerinos, darrera l’escenari, sales d’assaig…
La Sala Petita va ser la primera que vàrem visitar. Es tracta d’una sala no convencional i en el moment de la visita amb una disposició anomenada “a l’italiana”.
Aquesta sala permet canviar escenari i cadires en funció de l’obra, perquè ha estat concebuda com un espai polivalent, adaptable, gràcies a les galeries mòbils, les butaques plegables i les grades telescòpiques que permeten diverses disposicions dels seients del públic segons l’espai escènic.
Després ens esperava la sala d’assaig, una sala que mesura més de 100 m². Allà, ens van explicar el temps d’assaig dels actors. Sols tenen dos mesos per preparar l’obra amb assajos de 6 hores de dilluns a divendres, és a dir, unes 30 hores setmanals.
L’obra més barata del TNC suposaria uns 200.000 €, en aquest cas, La Celestina és molt més cara perquè és una triple coproducció, és a dir, que tres entitats públiques han posat diners per poder reproduir aquesta obra: la Compañía Nacional de Teatro Clásico, el Teatro de la Abadía de Madrid i el TNC.
Finalment, hem anat cap a la Sala Gran a veure el que tant havíem esperat!
Un dels aspectes que més en va cridar l’atenció a simple vista és el protagonista i director que dirigeix l’obra, José Luis Gómez. Aquest prestigiós artista es transforma en el personatge femení de la “alcahueta” més famosa de la literatura espanyola, per presentar-nos a una Celestina que, realment, és una dona barbuda i que té una manera única d’embullar i manipular al seu antull.
La Celestina és una obra que té una duració de 2 hores i mitja, però ens ha sabut a poc, perquè es mou entre el fil fi que separa la modernitat de la tradició, és divertida, emotiva… I això fa que no es faci gens pesat.
Ha estat un plaer poder visitar totes les instal·lacions i haver vist aquesta magnífica obra donant-li vida al teatre clàssic a dia d’avui.
Jennifer Chacón Lezcano. 1er Batxillerat B Literatura Universal.
