És possible que, des de fa unes setmanes, les tardes de dimarts hàgiu vist alumnes de 2n i 3r d’ESO entrar a l’institut. És estrany, què passa: arriben preparats per aprendre, però no porten motxilles; potser, només, una llibreta i un boli, o un llibre amb forma i consistència de maó que podria ser perillós en el cap d’algú: “El món de Sofia“.

Venen a:

L’Oasi …

un espai extraescolar i voluntari nascut amb l’objectiu d’escapar de les presses, el caos i la falta de comunicació que caracteritzen, massa vegades, les nostres vides quotidianes, i que ens omplen d’angoixa i de por i ens fan sentir com coses perdudes dins d’una immensitat incomprensible, ofegades en la multitud. Per a enfrontar-nos a això, a L’Oasi ens fem preguntes i busquem conjuntament respostes, discutim, llegim, mirem pel·lícules, pensem (i riem, respirem)… dins d’un marc de calma, de confiança i d’estima per qui tenim davant.

Encara estem buscant noms per a realitats que no en tenen. Però, després de només tres setmanes, creiem que ja hi ha aspectes de nosaltres que han canviat. Companys de classe coneguts de tota la vida s’han reconegut d’una manera nova, més propera i íntima; dubtes i sentiments soterrats llargament han aflorat i han pogut expressar-se com no hagués semblat possible abans. I, al mateix temps, hi ha qui després d’una sessió s’ha quedat tan esbalaït que abans de dir res més ha necessitat emportar-se a casa i seguir paint allò que ha sentit i vist.

Al llarg del curs, continuarem oferint aquest espai a qui li faci falta: qui no sàpiga trobar-se enlloc ni en ningú; qui fugi dels miralls amb una imatge desagradable de qui és; qui vegi perillar les amarres que l’han mantingut dret fins ara; o qui senti el desig d’arrancar-se-les i d’anar més enllà. Tothom és benvingut a L’Oasi.