Autores: Anna Andrés i Pilar solbes
Dissabte dia 12 de març plovia. De fet la previsió del temps era de xàfecs intensos, però un grup de nois i noies de 4t d’ESO i de 2n de Batxillerat, es van presentar, desafiant la pluja i en ple cap de setmana, a les instal·lacions de l’Olimpia per jugar un partit decisiu.
En llenguatge futbolero parlaríem del rival, però el partit de dissabte no va ser d’un equip contra un altre equip. Va ser un futbol que desafiava les normes establertes, i els verbs “guanyar” o ‘perdre”.
L’equip, improvitzat, però ple d’autèntics cracs de l’Agustí Serra, capitanejat per la professora Anna Andrés, va jugar tres partits amb tres equips del #cesinclusiu, un filial del Sabadell que no va d’integració, sinó d’inclusió.
Si demanem integració l’esforç l’ha de fer l’altre. Si defensem la inclusió l’esforç l’has de fer tu. I així tots els equips van desfer la preposició “contra’ perquè no hi havia ningú contra ningú.
I era futbol pur, suar la samarreta, gaudir del joc, i saber que una assistència, una aturada, un gol, signifiquen moltíssimes coses molt més profundes. Que cada moviment demana responsabilitat, empatia, esforç, generositat.
I tots els equips ens van donar una lliçó de tot això. També el públic que aplaudia els gols per igual, perquè tots érem del mateix equip.
Tant de bo els líders mundials (en plural) tinguessin tan clares les prioritats.
Bravo CESINCLUSIU i bravo Agustí Serra!
