Una vegada que vaig començar batxillerat, tenia ben clar el tema que volia tractar en el treball de recerca, ja que es basa en la meva experiència amb el meu germà que té autisme.
Al llarg de tota la meva vida he viscut de primera mà com la societat actual considera la gent que pateix qualsevol síndrome, i no és agradable sentir el menyspreu i els diversos insults que reben diàriament pels seus costums atípics. Per tant, vaig decidir fer una recerca de com l’autisme està considerat per la societat amb la meva companya Alba, i d’aquesta manera estudiar la quantitat de gent que sap realment el significat de l’autisme. Vam estar treballant des del primer moment amb tot l’esforç possible, aportant idees i planificant l’estructura del treball per poder donar sentit al nostre objectiu. Seguidament, els resultats van ser força sorprenents, pel motiu que una gran part de la societat no sabia ben bé què és l’autisme i tot i així l’utilitzava de manera desdenyosa. Altrament, en la part pràctica, vam prendre consciència que els nens més petits són més empàtics amb aquest tema, ja que, al realitzar una xerrada en una escola de primària ens van transmetre l’interès i els valors necessaris que escassegen en la societat a l’hora de posar-se en la pell de l’altre. Finalment, vam poder tenir l’oportunitat de parlar amb especialistes i amb autistes, de manera que vam poder enriquir l’estudi i arribar a unes conclusions.
En definitiva, la meva experiència en el treball de recerca va ser màgica, ja que vaig centrar la meva investigació en un tema que m’és molt proper; i m’omple d’emoció poder donar veu a totes les persones amb autisme perquè el dia de demà puguin ser qui són sense cap por a ésser jutjats pels seus costums.
