Aquesta novel·la de l’escriptora Lolita Bosch va rebre l’any 2016 el premi Roc Boronat. De manera valenta, honesta i brutalment personal, l’autora rememora l’assetjament escolar que va patir quan era adolescent. És un relat emocionant que denuncia una realitat inadmissible i massa sovint silenciada.

Actualment, la Lolita és una escriptora i periodista reconeguda; és mare, treballa per la pau i li agrada viure la vida. I per fi ha trobat la força per escriure sobre la seva adolescència, quan dels catorze als disset anys, com tants altres adolescents, va ser víctima de bullying.

Vols llegir els dos primers capítols? Clica aquí. Vols veure l’entrevista a la Lolita Bosch? Clica aquí.

La Lolita va patir humiliacions i insults, i va sentir el menyspreu i la indiferència. Volia passar desapercebuda, volia ser ningú i va haver d’aprendre a ser de ferro. Desitjava que els dies que eren lents passesin ràpid, que s’acabessin. Un temps de cruel complicitat entre companys i companyes de classe, però alleujada per un diari de color verd on l’autora va començar a escriure sobre la insuportable sensació d’ofec que l’ensorrava, sobre la foscor que l’envoltava i la ràbia que va créixer pensant que seria eterna. És una narració plena d’emoció i sinceritat i que es llegeix amb el cor encongit, tal com l’autora va viure els anys que aquí descriu.