Efemèrides literàries novembre

Novembre és un mes intens d’efemèrides (com quasi tots) Triem algunes i resten més pels dies que encara queden:

Joan Oliver (Pere IV), destacat traductor, poeta i dramaturg de la literatura catalana, neix a Sabadell l’11 de novembre de 1899. Autor compromès, durant la Guerra Civil Espanyola. Durant el conflicte, s’implica intensament en la lluita antifeixista. La seva poesia té com eix la realitat social.

Cristina Peri Rossi neix a Montevideo (Uruguai), el 12 de novembre de 1941. Poeta, narradora i assagista, exiliada a Espanya durant la dictadura uruguaiana, resideix a Barcelona des de 1972. L’any 2021 va rebre el Premi Cervantes de Literatura en llengua castellana.

Jaime Gil de Biedma neix a Barcelona el 13 de novembre de 1929. Poeta i un dels autors més important de la Generació del 50, la de la Poesia de l’experiència. La seva temàtica va ser el pas del temps, el jo i la pèrdua de la joventut i els records.

POEMA DE PERE IV

Per al pàmpol del llum d’una dama criolla

Blau El mar no tan llunyà
 la vena prima d’una mà
 i el cel inabastable 

Vermell Terra viva, rubor
 de roses o bandera
 d’una guerra d’amor. 

Gris Un temps de mig dol
 amb boires eixutes
 i cendra de sol. 

Verd De bins i de fulloles
 la fresca prada i, dins,
 els verms com brins de brins. 

Blanc I ara cal dir la neu i la rosada
 i no fer esment del gel ni de la pedra:
 són aigua condemnada! 

Groc Només el boll, encens daurat,
 al sol, que és or, retorna.
 Adeu-siau, espiga i blat! 

Negre Tan blanca, i entenebrada!
 Ceguesa d’una mirada
 que somia nits de sol. 

POEMA DE CRISTINA PERI ROSSI

Los exiliados

Persiguen por las calles

sombras antiguas

retratos de muertos

voces balbuceadas

hasta que alguien les dice

que las sombras

los pasos las voces

son un truco del inconsciente

Entonces dudan

miran con incertidumbre

y de pronto

echan a correr

detrás de un rostro

que les recuerda otro antiguo.

No es diferente

el origen de los fantasmas.

POEMA DE JAIME GIL DE BIEDMA

No volveré a ser joven

Que la vida iba en serio

uno lo empieza a comprender más tarde

como todos los jóvenes, yo vine

a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería

y marcharme entre aplausos

envejecer, morir, eran tan sólo

las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo

y la verdad desagradable asoma:

envejecer, morir,

es el único argumento de la obra.

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Desplaça cap amunt
Ves al contingut