Són bastants les ocasions on escoltem aquests paraules o semblants, especialment en el camp de la publicitat. Doncs he de dir a qui diu aquesta frase que deu ser extraterrestre, perquè aquí a la Terra almenys tot és fet de substàncies químiques, començant per la tinta i el paper on s’escriuen aquestes paraules o la pantalla on es projecten.
Fins i tot diré més: ni que fos extraterrestre, pel que sabem de l’Univers, no estaria fet de substàncies elementals diferents a nosaltres, pot ser en altres combinacions, però estaria fet dels mateixos elements químics, poc més de 90, que formen tota la matèria que coneixem, aquí i l’extraterrestre.
Aleshores per què aquesta “mania” de assignar a la química el sinònim de “dolent per la salut”, quan és la disciplina científica que crea els medicaments? Tant sols pensem un instant en que gràcies a la química, en temps de pandèmia, hem disposat de gel hidroalcohòlic, mascaretes, oxigen als hospitals i de les tant preuades vacunes!
Per què la insistència en assignar a la química el paper de contaminadora del planeta, si actualment la “química verda” està aconseguint que el món sigui molt més sostenible, gràcies als mètodes millorats de depuració de les aigües, fabricació de adobs més efectius i respectuosos amb el medi ambient, disseny de motors elèctrics basats en el hidrogen que no contaminen gairebé gens, etc?
Cert que, en el passat, no érem els humans massa curosos amb la salut del nostre planeta, i la química precisament no ho millorava. Però actualment la química és capdavantera en la investigació científica en molts camps i, al mateix temps, vetllant per la sostenibilitat del planeta.
A l’Institut Antoni Ballester no sols ensenyem química, mostrem als alumnes com estimar-la i fer-la servir per entendre aquest món tan complex on som, on les coses no són o blanc o negre, on la química ens pot ajudar en el dia a dia per viure amb més salut i tenint cura del nostre entorn. I ho fem incidint especialment en les activitats pràctiques: la química és clarament una ciència experimental, i a banda de les demostracions d’aula són els propis alumnes els que experimenten ells mateixos amb els estris i substàncies químiques, fan reaccions, analitzen substàncies, etc. Sempre dins de les mesures de seguretat requerides, és clar.
Al batxillerat en concret és especialment activa la part pràctica de la química, amb una dotzena de pràctiques al primer curs i altres tantes a segon, per tal de assolir totes les competències que ens marca el currículum de la matèria. D’aquesta manera en acabar els seus estudis l’alumnat que fa química haurà assolit no sols els conceptes teòrics de la matèria, sinó també la seva aplicació tangible al món que ens envolta…amb tot els químics, “gràcies a déu”, que hi ha.
Sergi Pitarch González, professor de química al batxillerat, INS Antoni Ballester.
