L’educació filosòfica en el batxillerat pot contribuir de manera cabdal a les competències genèriques del batxillerat: les comunicatives, les referides a la gestió i tractament de la informació, les personals i interpersonals i les de coneixement i interacció amb el món, ja que es basteix sobre coneixements, destreses i actituds que fan possible el domini d’aquestes competències de caire transversal (obtenció i ús d’informació, estructuració del coneixement, comunicació d’idees, competències socials i cÃviques), o de caire més especÃfic, com la definició de conceptes, la reflexió crÃtica i l’argumentació i fonamentació d’idees. En aquest sentit, el currÃculum de la matèria de filosofia i ciutadania s’ha volgut orientar de manera competencial, relacionant els seus continguts amb aspectes de l’experiència i l’existència humana, subratllant la seva connexió amb altres à mbits del saber, mostrant la implicació de l’activitat filosòfica en el debat sobre la problemà tica social i polÃtica del món actual.
Per aquesta raó, la filosofia i ciutadania també pot facilitar l’adquisició d’una visió integrada dels diferents sabers i propiciar una reflexió sobre temes globals que equilibri la tendència cap a l’especialització del currÃculum, complint aixà una de les principals exigències de l’aprenentatge competencial: posar en relació els continguts de les diferents à rees d’aprenentatge i facilitar l’ús transversal dels coneixements. En aquesta mateixa lÃnia, la prà ctica de la reflexió filosòfica pot millorar la capacitat dels alumnes per a definir conceptes i usar-los amb propietat, analitzar idees i treure conclusions d’una manera crÃtica.