El dijous 20 d’abril els nostres alumnes van pujar a l’autocar a les 7:15 del matí per a començar una nova aventura: la ruta de l’Exili.
Arribem a l’àrea de servei de la Jonquera a temps per esmorzar i trobar-nos amb el nostre guia, el Manel, persona amable, que ens va acompanyar durant el nostre viatge.
La primera visita va ser el Memorial del Camp de Rivesaltes. Inhòspit i inacabable paisatge que ens va mostrar la indefensió de les persones davant de la naturalesa i la incomprensió humana. L’extraordinari museu —magníficament soterrat i integrat al paisatge— ens va mostrar l’incommensurable patiment de les persones que van romandre durant mesos, sense sostre, sense abric, sense esperança… Les explicacions del nostre guia van aclarir alguns dels dubtes dels nostres alumnes. En un lloc habilitat al costat del museu, vam esmorzar i vam sortir cap a la Jonquera per a visitar el Museu Memorial de l’Exili, que es troba al centre de la població, a la mateixa carretera per on van passar milers de persones camí de la frontera, fugint dels horrors de la guerra i confiant trobar un lloc millor, més segur i més amable. El MUME té un fons important i la presentació dels elements és adequada i molt visual. La tasca del nostre guia va ser fer entendre alguns dels aspectes més rellevants. Els alumnes es van sorprendre i van obrir els ulls a la nostra memòria històrica.
En certa manera, els nois i noies van començar a impacientar-se, ja era hora d’arribar a la casa de Colònies els Estanys i agafar les maletes per fer d’exploradors. Un cop distribuïts amb les respectives habitacions, va començar l’espectacular partit de futbol, uniformats i amb copa. Destacar el bon arbitratge. Alhora, altres voltejaven i preguntaven què hi havia per a sopar. Arròs, hamburgueses i iogurt. Acabat l’àpat uns van optar per jocs de taula i altres es reunien per explicar-se mil i una històries. L’harmonia i la convivència va consolidar el grup. Feia falta aquest toc màgic de compartir i aprendre per créixer com a ésser humà.
El matí següent, després d’esmorzar amb sucs, cereals i entrepans, ens encaminàrem cap a la platja d’Argelers. Un cop allà, les explicacions del nostre guia ens van mostrar la terrible experiència de patiment de les persones que allà van recalar després de traspassar la frontera. És trist i trenca l’ànima reconèixer les penalitats d’aquells milers de compatriotes que van patir l’exili, incomprensió i —per desgràcia per a molts— la mort.
Ens desplacem posteriorment a la bella població de Cotlliure, amb el fi de visitar els darrers llocs per on es va moure la família Machado, després de sortir d’Espanya. Van passar per davant la pensió Quintana, aquest edifici s’ha convertit en un centre cultural fa escasses setmanes. La visita a la tomba d’Antonio Machado i la seva mare va tancar el nostre periple de forma emotiva i rotunda. Van sentir la veu d’un dels nostres alumnes recitant un poema. Emociona profundament ser-hi davant del lloc de repòs final de tan gran poeta. El seu homenatge és un homenatge a la paraula: “Caminante no hay camino sino estelas en la mar.”
La resta del matí la van gaudir visitant la població pintada pel sol i el mar. Uns es perdien pel Castell, d’altres indagaven racons amb cases de colors i quasi tots ens van deixar endur per una crep de Nutella.
Van tornar cap a l’autocar de camí a la darrera visita del viatge: la Maternitat d’Elna. La casa de colònies ens havien preparat un pícnic, teníem poc temps, la visita començava a les 14:00 h. Un esplèndid jardí amb taules i bancs de fusta ens va acollir. La reconstrucció de l’edifici i la seva adequació formativa i docent és magnífica. És una visita que honra la dedicació de les persones per les persones, deixant de banda qualsevol de les rèmores que encara insistim a mantenir com a barreres: el color de la pell, el gènere, les idees polítiques, la classe social, l’origen… La labor allí duta a terme per l’Elisabeth Eidenbenz i les seves col·laboradores és, va ser i serà heroica; però, sobretot, immensament humana.
Després d’acomiadar-nos del nostre guia Manel, vam emprendre la tornada a Pallejà; arribant poc després de les 18:00 h.
La ruta de l’exili ha obert les portes al camí de la nostra memòria històrica i a la construcció de la nostra identitat.
Fins a l’any que ve!!!
Per veure l’àlbum fotogràfic complet fes clic damunt de la foto o aquí.
Comentaris recents