La pluja va endarrerir lleugerament la nostra sortida de dijous 21 d’abril. En incorporar-nos a l’autopista confirmem que el retard augmentaria a causa del col·lapse habitual a la zona del Papiol. No obstant això, vam recuperar el temps perdut a l’alçada de la Roca.
Arribem a La Jonquera a temps per esmorzar i trobar-nos amb la nostra guia, Maria Montes, persona que ens va facilitar el viatge i la nostra estada de forma molt professional i amb una amabilitat que ens va encantar des del primer moment.
La nostra primera visita va ser el Memorial del Camp de Rivesaltes. Inhòspit i inacabable paisatge que ens va mostrar la indefensió de les persones davant de la naturalesa i la incomprensió humana. L’extraordinari museu -magníficament soterrat i integrat al paisatge- ens va mostrar l’incommensurable patiment de les persones que van romandre durant mesos, sense sostre, sense abric, sense comprensió, sense esperança,… Les explicacions de la nostra guia van dissipar molts dels nostres dubtes davant de l’estupefacció general davant del que estàvem veient.
En un lloc habilitat al costat del museu van esmorzar i vam sortim cap a La Jonquera per visitar el Museu Memorial de l’Exili, que es troba al centre de la població, a la mateixa carretera per on van passar milers de persones camí de la frontera, fugint dels horrors de la guerra i confiant trobar un lloc millor, més segur i més amable.
El MUME té un fons important i la presentació dels elements és adequada i molt visual. La tasca de la nostra guia va ser fonamental per entendre alguns dels aspectes més importants del mateix. Acabada la visita, ens dirigim cap El Casal de L’Albera on ens allotjarem. És un lloc molt ben condicionat i servit per persones amables i molt comprensives. En arribar ens van obsequiar amb magdalenes i sucs variats. Els nostres alumnes es van distribuir entre les quatre habitacions disposades per a ells i van deixar passar el temps amb jocs de taula diversos fins a l’hora de sopar.
El menú va consistir en una sopa de brou natural i un combinat de botifarra a la planxa amb patates fregides. Les postres van consistir en fruita variada i iogurts.
Acabat el sopar, alguns alumnes van gaudir del partit de futbol que emetia la televisió; la resta es va repartir per les habitacions i les zones comunes.
El matí següent ens va rebre amb un nodrit esmorzar amb cafès, sucs, entrepans variats, cereals, fruita i iogurts. A l’hora prevista sortim cap a la platja d’Argelers. Un cop allà, les explicacions de la nostra guia ens van mostrar la terrible experiència que van haver de patir les persones que allà van recalar després traspassar la frontera. Una interessant exposició de fotografies -a la mateixa platja- mostrava la cruesa de les condicions de vida en aquell lloc. És interessant destacar que aquesta exposició mostrava als mateixos habitants de la població d’Argelers-sur-Mer el que hi va succeir i que s’ha amagat a la població francesa durant tants anys. També és destacable i penós que el propi Govern Espanyol hagi trigat tants anys a reconèixer les penalitats d’aquells milers de compatriotes que van patir exili, incomprensió i -per desgràcia per a molts – mort.
Ens desplacem posteriorment a la bella població de Cotlliure, amb el fi de visitar els darrers llocs per on es va moure la família Machado després de sortir d’Espanya. Comprovem que s’està rehabilitant la pensió Quintana i que es pretén convertir aquest edifici en un centre cultural. La visita a la tomba d’Antonio Machado i la seva mare va tancar el nostre periple de forma emotiva i rotunda. Tota persona que ha llegit l’Antonio Machado s’impressiona davant del seu túmul i s’emociona profundament davant del seu lloc de repòs final, del seu record i de la seva significació.
La resta del matí l’ocupem visitant la població i gaudint del pícnic que ens van preparar al Casal de l’Albera.
La darrera visita del viatge es va centrar a la Maternitat d’Elna. La reconstrucció de l’edifici i la seva adequació formativa i docent és magnífica. És una visita que honra la dedicació de les persones per les persones, deixant de banda qualsevol de les rèmores que encara insistim a mantenir com a barreres: el color de la pell, el gènere, les idees polítiques, la classe social, l’origen… La labor allí duta a terme per N’Elisabeth Eidenbenz i les seves col·laboradores és, va ser i serà heroica; però, sobretot, immensament humana.
Després d’acomiadar-nos de la nostra magnífica guia Maria Montes, vam emprendre el tornada a Pallejà; arribant poc després de les 19:00 hores.
Fes clic en l’enllaç per veure l’àlbum complert de fotos de la sortida:
Comentaris recents